Obesitat en alça de nou

Obesitat en alça de nou

Obesitat

Segons una publicació del The Lancet el dia 29 de maig  i després de 33 anys d’estudi, es conclou que l’obesitat afecta cada dia un percentatge més alt de nens i adults i s’està convertint, per tant, en un greu problema de salut a nivell global.

A nivell mundial, en 33 anys, ha augmentat la proporció d’adults amb un Index de Massa Corporal superior a 25, fins a  un 37% de mitjana. Pel que fa els nens aquest  percentatge ha ascendit fins el 23%. en els països desenvolupats i fins a  un 13%  de mitjana en els països en vies de desenvolupament.

Què podem fer?

-Augmentar l’activitat física diària

-Alimentació basada en el consum de fruita, verdura i cereals integrals

-Oblidar-nos del sucre

-Oblidar-nos de la “bolleria” i les galetes (rics en sucre i greixos trans)

-Oblidar-nos de les begudes ensucrades

-Beure aigua mineral

????????????????????????????????????????????????????

  FONT: The Lancet, Early Online Publication, 29 May 2014 doi:10.1016/S0140-6736(14)60460-8

Anuncios

Llets vegetals i productes fermentats

Llet d'ametlles

Llet d’ametlles

Sobre les “llets” vegetals

La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general  i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.

Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.

Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.

Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.

L’estudi de la Universitat de València

Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals.  Aquests productes  han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades

Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.

Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a  calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.

Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics.  De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.

FONTAsociación RUVID. “Alternative to yogurt.”ScienceDaily, 3 Jan. 2014. Web. 5 Jan. 2014.

Liquats vegetals: http://www.liquats.com/

 

Croquetes de mill amb un toc de curry

croquetes de mill al curry

Aquestes croquetes tenen textura de carn i no en porten ni un bri.  Són un excel·lent segon plat.

Si no coneixeu el mill veureu que és un cereal molt interessant. És dels cereals, el més alcalinitzant, ric en proteïnes, magnesi i ferro (entre altres minerals). És un cereal molt digestiu. No porta gluten, això vol dir que és apte per celíacs. Conté àcid silícic molt bo per a la conservació en bones condicions de la pell, les ungles i els cabells.

Ingredients:

-1 tassa de mill

-3,5 tasses d’aigua

-1/2 pastanaga (ratllada)

-1/2 ceba tallada petita

– 2 alls tendres tallats petits

-julivert/cibulet/cilantre (opcional)

-50 grs. de tonyina (opcional)

-1 culleradeta petita  de curry o cúrcuma (opcional). Hi donareu un toc de color groc

-sal i oli d’oliva verge

Com es fan?

-Fem bullir en una olla 1 volum de mill per 3,5 volums d’aigua freda i sal. Sempre tapat. Aproximadament uns 20 minuts fins que el mill quedi totalment sec (però no enganxat a l’olla ni cremat)

-Mentrestant amb una mica d’oli dorem la ceba (tallada molt petita) i els alls

-Al cap d’un o dos minuts afegim la pastanaga i una mica de sal.

-Després d’un minut o dos minuts més tanquem el foc

-Afegim la tonyina i el julivert.

-Barregem el mill calent amb la resta d’ingredients: la ceba, l’all, la pastanaga, la tonyina i el julivert i el curry (Ho podem fer dins de la mateixa font on hem cuit el mill

-Anem fent boles petites (per que es coguin bé) i les aplanem de manera que queden com unes mini hamburgueses.

-Col·loquem les boletes en una font que ens serveixi per enfornar. Deixem refredar les boletes perquè es solidifiquin.

-Enfornem a 180ºC i anem controlant que no se’ns cremin

-El resultat és espectacular!

Bon profit!!

Cereals integrals: Vitamines, minerals i salut

whole grain breads

Fa dos dies que us vaig prometre que us explicaria les virtuts dels cereals integrals. Mentre espero que  el pa ( integral amb llavors) , que tinc al forn, s’acabi de coure us explicaré com de beneficiosos són per la salut els cereals integrals.

Cal tenir present que quan parlem de cereals integrals parlem de moltes coses:   d’arròs, de sègol, de blat, de civada, d’espelta… En forma de gra, en forma de flocs, en forma de farina, de pa, etc.

Per què menjar cereals integrals, doncs?

A part de dir-vos que són una gran font d’hidrats de carboni complexes i fibra. els cereals integrals  aporten  també proteïnes i pocs greixos.

– Menjar cereals integrals ajuda a baixar el colesterol total, la LDL (Low Density Lipoprotein), els triglicèrids i els nivells d’insulina. I tot això fa que disminueixi de forma important el risc cardiovascular.

– El risc de desenvolupar diabetes de tipus 2 és més baix. Els cereals integrals s’absorveixen a l’intestí molt tmés lentament que els refinats i no provoquen les pujades sobtades d’insulina que altres productes rics en sucres més refinats generen.

Ofereixen una protecció moderada en el desenvolupament del càncer colo rectal a causa del seu efecte laxant que facilita l’expulsió de metabòlits tòxics al colon.

– La fibra que contenen aquest tipus de cereals ajuda a prevenir el restrenyiment i per tant milloren la salut digestiva. I així mateix ajuden a prevenir la diverticulitis.

– Els seu efecte saciant ens permet passar més hores sense menjar i això té un efecte positiu per a les persones que volen disminuir la ingesta calòrica i controlar el seu pes.

–  A nivell nutricional aporten molts més minerals, proteïnes i vitamines (especialment del grup B) que els cereals refinats. Nutricionalment són molt més complets.

I si teniu algun dubte no dubteu en escriure’m: elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

Alimentació i Salut Conscient

haricot beans, lentil and rice

Avui he assistit al Congrés sobre Alimentació i Salut Conscient celebrat aquest cap de setmana a l’auditori AXA de l’Illa Diagonal, a Barcelona

Us vull fer un petit recull de les ponències i seminaris als que he assisit. Us presentaré els professionals que he conegut i  mica en mica aniré desgranant un per un els temes tractats.

– Alternatives en la Nutrició Infantil

Mercedes Blasco. Llicenciada en filosofia, escriptora dels llibres. “Cocina vegetariana para niños…y para toda la família” y “Los nuevos desayunos naturales” entre altres.

– Estevia i Aloe Vera i com endolcir sense efectes secundaris

Francisco Julián. Fitoterapeuta i representant de la Dolça Revolució a Bacelona

Tingues cura del teu fetge. Receptes senzilles per millorar la seva funció

La Joana Palmero i el Daniel Mayor de l’Escola Macrobiótica de Catalunya ens  parlen del fetge i ens donen receptes per optimitzar-ne la seva funcionalitat…

www.esmaca.cat

Menú equilibrat i nutritiu (Vist des de la Macrobiòtica)

La Raquel Magem és una dietista “clàssica” que ha canviat de xip i ara treballa per apropar-nos la cuina macrobiòtica  a través dels seus tallers de cuina on encomana  el seu entusiasme i la seva passió per aquest tipus de cuina. Ha fet un taller espectacular.

www.ladietistaraquel.es

-Ens nutrim del que digerim?  Digerir bé per viure millor

Dra. Olga Cuevas. Doctora en Bioquimica, especialista en Nutrició i Salut. Directora del IFPS Roger de Llúria de Barcelona. Autora dels llibres “Equilibrio a través de la alimentación” i “Tratamientos naturales al alcance de todos”.

Desenvoluparé les ponències i tallers al llarg de les properes setmanes.

I ara uns quants llibres per começar a fer boca:

-Alimentación yin-yang placer y vitalidad (Raquel Magem)

-Postres sin (Raquel Magem)

Et falta ferro? Posa-n’hi

En aquest post us vull ampliar la informació sobre les necessitats de ferro i els aliments que ens permeten ingerir-lo.

El cos humà té uns 4 grs de ferro d’aquests, 2,5 grs. formen part de l’hemoglobina dels eritròcits, els encarregats del transport de l’oxigen en sang.

La deficiència de Fe fa baixar el número d’eritròcits i ocasiona el que anomenem una anèmia ferropènica, una de les principals carències nutricionals en els països desenvolupats.

Igual que altres elements químics, la quantitat de ferro absorvida és molt inferior a la que ingerim. De manera general el ferro no hemo, que trobem en aliments d’origen vegetal, s’aobsorveix en una petita proporció (entre un 1 i un 5%) i la forma hemo, d’origen animal s’absorveix en una proporció bastant més elevada, vers el 25%.

L’absorció del Fe es fa a la mucosa intestinal això explica la influència de varis factors sobre la seva biodisponibilitat.

Dels factors que determinen l’absorció del ferro destaquem:

1) Els nivells de ferro del cos. Si hi ha deficiència de ferro s’augmenta l’absorció a nivell intestinal, per contra si els diposits corporals estan saturats tan sols s’absorveix en petites quantitats.

2) Factors alimentaris.

-Les proteïnes d’orígen animal  faciliten l’absorció del ferro hemo  per contra, el calci n’inhibeix l’absorció tot i que de manera poc significativa.

-La vitamina C facilita l’absorció de ferro no hemo, inorgànic. Per aquest motiu quan hom pren una suplementació de ferro se sol  fer acompanyant-la d’un suc de taronja. Així mateix  les proteïnes d’origen animal i l’alcohol, amb moderació, també  en potencien l’absorció.

-Els fitats (presents a les cobertes dels cereals integrals), els oxalats (presents als espinacs i altres vegetals) i el calci en grans quantitats inhibeixen o dificulten l’absorció del ferro inorgànic.

Cal tenir en compte el ferro que conté el rovell de l’ou és no hemo, això vol dir que el percentatge d’absorció a nivell intestinal és relativament baix.

Les necessitats de ferro, de forma general, partint d’una dieta mixta i deixant a part les necessitats específiques, estan entre 10 i 18 mil·ligrams diaris.

Anem repassar els aliments amb més aportació de ferro:

Font. Valors trets del llibre de referència Alimentación y dietetoterapia de la Pilar Cervera de McGraw-Hill. 4a edició.

El pa nostre de cada dia

Hola!

Avui tornaré a parlar de pa. El dissabte passat ho varem fer amb la Trini Gilbert al Suplement de Catalunya Ràdio, amb l’Adam Martin, avui us en faig cinc cèntims des d’aquí.

Com ja sabeu el pa és el pilar de la nostra alimentació,  ric en hidrats de carboni, que són font d’energia, proteïnes, vitamines, minerals, fibra i una quantitat molt baixa de greixos.

Per altra banda ja sabeu també que una dieta equilibrada ha de contenir entre el 50%i el 60% d’hidrats de carboni i el pa ens en proporciona en abundància. Una persona adulta sana pot incloure tranquil·lament entre 200 i 250 grs en la seva alimentació diària.

Pel que fa els tipus de pa us recomano els pans ecològics: fets amb farines de qualitat, sal marina, aigua i massa mare. Us en destaco els següents:

– Pa de farina de blat integral: Ric en fibra (8,5%). Porta més vitamines (grup B, sobretot) i minerals que el pa blanc que provénen de les capes externes del gra de blat.

– Pa de farina de sègol, pa negre. Molt ric en fibra (11,5%). Molt recomanable per qui pateix restrenyiment.

– Pa de farina d’espelta. Fet amb una varietat antiga de blat, més ric en proteïnes, vitamines, potassi, magnesi i zinc. Causa menys al·lèrgies perquè es una varietat més ancestral de blat.

– Pa de farina de kamut. Varietat ancestral del blat. Ric en vitamina E amb alt poder antioxidant.

– Pa de farina blat de moro. Apte per celíacs. No porta gluten.

– Pa sense sal. Recomanat a aquelles persones que han de controlar la ingesta de sal. Persones amb hipertensió i problemes cardiovasculars

Sempre recomano el consum de pa amb un contingut important de fibra -recordem que el pa blanc també en porta un 3,5%- pels beneficis d’aquesta sobre la salut, entre els quals:

– Regulació del trànsit intestinal. Important per a les persones amb restrenyiment.

– Disminució de l’absorció de greixos (entre els quals el colesterol). Important per a les persones amb malalties cardiovasculars

– Enlentiment de l’absorció dels hidrats de carboni a nivell del budell i per tant l’alliberament d’insulina en sang és més minso. Això és important per a les persones amb diabetis

– Efecte saciant. La ingesta de pa ric en fibra fa que no mengem tanta quantitat d’altres aliments, això es interessant per a les persones que volen mantenir a ratlla el pes.

De si el pa engreixa o no engreixa i de si fa el cul gros o no, sóc rotundament clara. El pa tan sols porta unes 250 Kcal per 100 grs, respecte del pa integral varia poques Kcal.

El pa és tan bon aliment com la pasta, l’arròs, les patates i el fet que engreixi o no, depen del balanç energètic del cos, de si el que consumim ho gastem o no. Moltes vegades deixem de menjar-ne i el substituïm per altres aliments amb continguts alts de sucres i greixos que són molt més calòrics i nutricionalemnt més pobres. Moltes dietes per aprimar-se inclouen fins a 100 grs de pa.

Com mengem el pa:

Amb tomàquet i un raig d’oli d’oliva. A part de les propietats del pa, tenim les vitamines del tomàquet,el licopè i el poder antioxidant de l’oli.

Amb oli d’oliva i xocolata. Per aportar una nota dolça al berenar dels nens. No dubteu a l’hora de donar-los pa integral o amb un contingut important de fibra.

Amb gall dindi, pernil. En combinar-lo amb un aliment ric en proteïnes augmentem la sensació de sacietat. Recomanable a l’hora d’esmorzar.

– Torrat amb all i oli.

El podeu incloure a tots els àpats que feu durant el dia, això si trieu un pa gustós i de qualitat. Reforceu-lo a l’hora d’esmorzar.

Bon profit!!!!