Les 5 fantàstiques en la prevenció del càncer

Tots sabem que els vegetals i les fruites són rics en vitamines i minerals, que són la base  de la dieta preventiva del càncer.  Hi ha però altres substàncies amb les que estem menys familiaritzats i que també tenen un rol important.

QUERCITINA

És un flavonoid que ajuda a reduir la inflamció crònica, condició lligada al risc de càncer. Així mateix actua com a antioxidant, fet que ajuda a mantenir l’equilibri entre els radicals lliures i els antioxidants del cos, important també per gaudir d’una bona salut i disminuir el risc de càncer.

On la trobem? A les pomes (pell), cebes, te i altres vegetals.

ACID ASCÒRBIC O VITAMINA C

Protegeix la nostra informació genètica cel·lular de l’acció dels radicals lliures i evita la formació de substàncies cancerígenes.

On la trobem? Pebrots vermells i verds, taronges, raïm kiwi, brócoli, maduixes, col i coliflor.

ALLICINA

És la substància responsable de l’olor i el gust de l’all. Aquesta substància i els components relacionats amb l’all controlen el creixement cel·lular i la rotació cel·lular. Al laboratori s’ha vist que aquests components tenen la capacitat d’alentir o aturar el creixement de tumors de pròstata, bufeta, colon i teixit estomacal.

On la trobem? A l’all fonamentalment. Talla’ll deu minuts abans de cuinar-lo per tal que es pugui activar l’allicina.

SULFORAFAN

Prové del metabolisme dels glucosinolats que són components sulfurats de les crucíferes. Ajuda a la prevenció del càncer alliberant al cos de carcinògens i modificar els gens per suprimir els tumors, disminuint així el creixement del càncer.

On el trobem? A la família de les crucíferes: Brócoli, cols de Brusel·les, coliflor,  col verda, kale.

FILOQUINONA i MENAQUINONA

Són dues formes de la vitamina K. S’està indagant sobre le potencial de les metaquinones d’inhibir el creixement de certs càncers. La vitamina K és coneix pel seu paper en la coagulació de la sang així com en la formació dels óssos i en el fet que pot ajudar a evitar la calcificació dels vasos sanguinis, disminuint el risc cardiovascular.

On les trobem? Col Kale, bledes i brócoli. Com que la vitamina K és liposoluble si s’afegeix una mica d’oli en el seu consum anirà bé per afavorir-ne l’absorció.

verduras_invierno_-t

FONT: http://www.aicr.org/foods-that-fight-cancer/

 

Anuncios

Patés vegetals I

Amb això de la trancisió alimentària cap a la reducció de proteïna animal, ahir a la tarda em vaig endinsar a la cuina i em vaig fer un paté vegetal veritablement bo.

Us presento el paté d’ametlles, pebrot vermell i xiitake.

Ingredients:

100 grs pebrot vermell escalivat

100 grs de xiitake saltejat amb tamari

80 grs ametlla crua pelada

1 tomàquet dessecat i rehidratat

50-60 ml oli d’oliva verge extra

1 pessic de sal al gust

Posem tots els ingredients a la picadora  i triturem fins aconseguir una massa amb una textura semblant a la maionesa que ens permeti untar-la fàcilment.

Com veieu amb ben poca cosa fem un paté altament nutritiu ric en proteïnes, greixos, fibra, vitamina C, vitamina E, minerals i amb propietats terapèutiques que ens aporta el xiitake, un bolet d’origen xinès molt utilitzat a la MTX (Medicina Tradicional Xinesa).

*Apte per celíacs i sense colesterol

Paté d'ametlles i pebrot

 

 

Dutxa, all i llimona. Hàbits que em proporcionen benestar

6530-000097

Ja fa gairebé dos mesos que cada dia al matí després de dutxar-me, poso la tetera al foc i escalfo una mica d’aigua per poder-la barrejar amb el suc de llimona. Després de prendre´m aquest beuratge em menjo un all negre “fermentat” i tot seguit esmorzo.

Això que per a mi són hàbits que trobo a faltar si no faig -els homes som animals de costums- suposen constància i perseverança. Els experts diuen que per consolidar una acció en el temps cal dur-la a terme com a mínim 21 dies seguits. Tres setmanes és el temps que triga el cervell a enregistrar una acció com a hàbit.

Així mateix aquests actes que repeteixo a diari vénen reforçats per la idea que són saludables per a mi i em proporcionen benestar.

Per una banda el suc de llimona tebi:

-La llimona és bona font de vitamina C i diversos minerals com potassi, fòsfor , calci i magnesi

-Ens ajuda a equilibrar el pH del cos,

-Permet una eliminació de toxines de l’aparell digestiu,

-Estimula la secreció de bilis i contribueix a la bona salut del fetge

-Evita el creixement d’alguns bacteris patògens per la seva acció antisèptica

-Ajuda a la secreció de sucs digestius.

Per l’altra l’all negre “fermentat” que conté les propietats de l’all més concentrades i sense la “molèstia” del mal alè.

-L’all és un potent antisèptic i ens evita infeccions.

-L’al·licina és un component abundant en els alls amb propietats antioxidants i antiinflamatòries, així mateix ajuda a regular la pressió arterial i a eliminar greixos i colesterol i d’aquesta manera a la prevenció de malalties cardiovasculars.

A banda d’aquests petits rituals matinals també intento consolidar-ne d’altres que em permetin dur una vida ordenada i amb salut.

Caminar com a mínim mitja hora diària a bon pas i augmentar el consum de verdures i fruita són també costums que un cop establerts en la meva vida diària contribuiran a que em senti millor.

I sobretot no us oblideu de donar gràcies, aquest és també un hàbit que aporta grans beneficis emocionals i socials! Ésser agraït ja és un estat de benestar permanent en sí mateix.

Gràcies per llegir-me!

Llimona i all

Verdures d’hivern: cols & família

Col i flor. jpg

L’hivern ens regala verdures que permeten fer plats deliciosos que ens recomforten i ens aporten salut.

Ja sabeu que la finalitat d’aquest blog  és que conegueu amb més profunditat aquests aliments amb valor terapèutic i els pogueu anar introduint mica en mica a la vostra alimentació diària.

Avui parlarem de cols, cols de Brussel·les, brócoli, coliflor, col arrissada, rave, col llombarda, bròquil. Totes elles pertanyen a la família de les crucíferes.

D’aquestes vull destacar-ne dues propietats fonamentals, tot i que en tenen moltes més :

– Aporten CALCI en quantitat. Les crucíferes són una font de calci molt important. El calci de les crucíferes, tot i ser d’orígen vegetal, és assimilat pel nostre cos de forma molt efectiva. El seu consum és especialment recomanable per aquelles persones que consumeixen poca llet i derivats.

– Contenen substàncies amb PROPIETATS ANTICANCERÍGENES. El consum de crucíferes, tres cops per setmana mínim, ajuda a prevenir l’aparició del càncer i evita la recidiva un cop ja s’ha patit i tractat la malaltia. La mirosinasa, un enzim contingut en aquestes verdures, que s’activa amb la masticació, converteix els glucosinolats, també presents en les crucíferes, en isotiocinats, que són els veritables agents anticàncer.

Com cuinem les crucíferes ?

Brócoli: Per tal d’aprofitar-ne al màxim la seva acció terpèutica NO el bullim. El fem al vapor 4 minuts com a màxim, per evitar que la mirosinasa perdi la seva estructura i per tant, la seva funció. El brócoli és un acompanyant perfecte per a tots els plats i també un excel·lent primer plat saltejat amb altres verdures.

Coliflor : Una crema de coliflor feta amb una base de sofregit de ceba, oli d’oliva verge extra i una mica de llet de civada és ideal com a primer plat. Podeu arrodonir-lo amb unes llavors de carbassa torrades per sobre, que us hi donaran un toc cruixent. És un plat lleuger, sense colesterol i amb molt de calci!.

Col  bullida amb patata i un raig d’oli d’oliva verge extra per sobre.

Amb la col blanca també podeu fer xucrut. El xucrut és una semiconserva de col fermentada molt popular a l’Europa Central. És un aliment molt interessant perquè us aporta ferments naturals que exerceixen una acció molt beneficiosa sobre l’intestí.

Bon profit i salut!

Prepara el cos pel fred: cremes i brous vegetals

Prepara el cos pel fred: cremes i brous vegetals

carrot soup

Tot i les altres temperatures, que encara estem gaudint aquests dies, ja estem en plena tardor. El nostre entorn comença a adquirir tonalitats ataronjades, vermelloses i marronoses i a les botigues les carbasses, les magranes, les castanyes i els moniatos ja comencen a treure el nas. Així mateix el nostre cos comença a preparar-se per quan les temperatures siguin més baixes i ens demana aliments de naturalesa càlida i amb un punt de dolçor.

Us presento els plats estrella de la tardor: les cremes i els brous vegetals.

Crema de pastanaga: ceba, pastanaga, brou vegetal porro. Sal, oli d’oliva i una mica de llet de civada al gust

Dolça i rica en beta-carotè, Molt millor si us la prepareu a casa a foc lent i donant-hi el vostre toc personal.

Crema de carbassa: ceba, carbassa, brou vegetal, porro i una mica de patata. Sal, oli d’oliva i una mica de llet de civada

Igual que la de pastanaga aporta dolçor i beta-carotens i tenyeix la nostra taula de taronja.

Crema de xampinyons: porro, xampiyons, brou vegetal, oli d’oliva i sal.

En comptes de sofregir la ceba ho farem amb el porro, aleshores i afegim els xampinyons trossejats i el brou vegetal.

Crema de coliflor amb pipes de carbassa: ceba, coliflor, brou vegetal, oli d’oliva, sal, pebre i unes pipes de carbassa passades per la paella, lleugerament torrades per donar un toc de cruixent. A vegades hi afegeixo una pastanaga per donar un toc de color. Rectifiquem textura amb llet de civada

És una crema molt rica en calci de fàcil assimilació aportat per la coliflor.

Crema de carbassó: ceba, carbassó, porro, pastanaga, brou vegetal , sal i oli d’oliva. Podem rectificar textura amb llet de civada, que és molt neutra de gust.

Brou vegetal base: Api, nap, xirivia, porro, ceba, pastanaga, patata, alga kombu i un punt de sal. Ho poseu amb aigua, tapeu i ho porteu a ebullició, abaixeu el foc i deixeu que faci xup-xup, tapadet durant una llarga estona. Obtindreu un brou que pot ser la base de moltes de les vostres cremes vegetals. Si en aquest brou hi afegiu uns cigronets ( prèviament posats en remull durant 8 hores)  obtindreu un gran primer plat calentó.

La meva recomanació és que te les cuinis tu i gaudeixis dels aromes que desprenen mentre van fent xup-xup. No obstant això si et fa mandra posar-t’hi a les botigues especialitzades en productes ecològics i de proximitat també en trobaràs de molt bona qualitat.

Bona entrada de tardor!

Espero els teus comentaris a: elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

Descobreix el MISO

Sopa de miso

El miso és un fermentat de soja amb un cereal i sal marina. L’agent fermentador és l’Aspergillus oryzae, un fong filamentós altament utilitzat en la cuina japonesa i xinesa per fermentar la soja.

El fet que sigui un producte fermentat augmenta la digestibilitat de la soja i ajuda a repoblar la flora intestinal, entre altres. Així mateix el contingut en àcid linoleic i lecitina ajuden a dissoldre el colesterol adherit a les parets dels vasos sanguinis.

És un producte amb un percentatge de sal  important que els hipertensos han de tenir en compte.

Tipus de miso:

Hatcho miso:  Fermentat de soja 100%. De gust més fort.

Mugi miso: Fermentat de soja i ordi (“cebada””)

Hatcho miso: Fermentat de soja i arròs integral. De gust més suau

 

Com el cuinem?

Generalment s’afegeix a la sopa de miso, al brou o a les cremes de verdures . Una cullerada petita per ració. Sempre s’afegeix un cop cuinat, quan ja hem tancat el foc

També es pot barrejar amb tahín (crema de sèsam) per preparar un paté per untar.

Heu de tenir en compte que com que és un fermentat i conté organismes vius  NO ES POT BULLIR si volem que mantingui els seus efectes.

Cal adquirir-lo, com resulta evident, SENSE PASTEURITZAR

 

On el trobem?

El podeu aconseguir a les botigues especialitzades en productes de macrobiòtica, productes orientals i en general a botigues amb segell eco.

I si teniu alguna qüestió o comentari contacteu-me: Anna Vilaginés