Childhood Obesity- Obesidad Infantil

obesity

“La obesidad infantil es el desafío mas serio de salud pública a nivel global del siglo XXI y que afecta a todos los países del mundo…”

Mi trabajo de Máster versó en gran parte sobre qué estrategias adoptar a nivel social, cultural y dietético para favorecer la práctica de conductas más saludables que ayuden a menguar estas cifras.

Des de entonces aquí estoy sembrando ideas entre los adultos para que nuestros niños coman mejor y disfruten de un óptimo estado de salud en la edad adulta.

Por otra parte, destacar que todavía hay muchos niños que no tienen ni un trozo de pan para llevarse a la boca. Eso tampoco no me ha pasado, nunca, por alto; si bien soy consciente que mi potencial de obrar sobre la erradicación del hambre en el mundo es muy inferior al de intentar velar por la buena alimentación de los niños de mi entorno, sirvo para eso.

Por desgracia no soy estadista ni represento a una entidad competente que me permita poner solución a la hambruna del mundo. Deseo que quién tenga el poder y las herramientas, así como el sentido común, lleve a cabo las acciones para solucionar esa lacra que dice muy poco de nosotros como seres de una misma especie Homo sapiens.

Y los otros, escuchemos, reflexionemos y aportemos nuestro granito de arena.

Anna

 

Anuncios

El plato saludable

Muchas veces te preguntas como debería ser tu comida o tu cena para que resulte apetitosa y además sana.

Nos cuesta, a veces, seguir las directrices médico-sanitarias e integrarlo en nuestra vida de bombardeo publicitario constante.

Des de Harvard  Medical School nos dan unas pautas que te pueden resultar prácticas y fáciles de aplicar en tu día a día

Gráficamente podría ser esto:

healthy-eating-plate2

  • La mitad de tu plato contiene FRUTAS & VERDURAS
  • La otra mitad consta de alimentos o alimentos con un alto contenido en carbohidratos, como los CEREALES y alimentos ricos en proteína, ya sea CARNE, PESCADO y/o derivados o  LEGUMBRES
  • Aliños a base de GRASAS VEGETALES
  • AGUA para beber

Así de sencillo

Las verduras y las frutas de temporada te aportan fibra, vitaminas y sales minerales, también antioxidantes y otros componentes que te ayudan a depurar, movilizar y eliminar toxinas de tu cuerpo.

Recuerda que la PATATA y el GUISANTE no los incluimos en este grupo

El 25% de tu plato llevará ese componente rico en carbohidratos. Prioriza los cereales integrales en todas sus formas y variedades ( arroz integral, trigo integral, maíz, espelta, avena, pasta de trigo, pan, entre otros).

También encontramos en este grupo la patata y el boniato.

Evita bollería y fritos.

Evitar azúcares refinados en tus cafés, infusiones

El otro 25% es el componente proteico. Carne, pescado, huevos, leche ( de cabra ) y derivados varios. También legumbres ( guisantes, alubias, garbanzos, lentejas, azukis).

Para una mejor digestibilidad y si no eres vegetariano te recomiendo comer la carne y pescado en las comidas de mediodía y guardar el componente huevo, legumbre para más tarde.

Ten en cuenta las raciones!

En cuanto a tus bebidas, prioriza el agua y evita bebidas azucaradas.

 

Y a partir de aquí a disfrutar cocinando y comiendo.

Organízate tus menús semanales

No te castigues

Muévete, reducirás estrés y aumentaras endorfinas

Vive la vida y permítete de vez en cuando un capricho, una ilusión ( he dicho de vez en cuando, no diariamente)

Te daré algunas ideas para que puedas incorporar esos principios en tu día a día y no te resulte monótona tu alimentación

Y si tienes dudas consultame sin compromiso

info@anna-vilagines.com

Anna

 

 

 

El teu cor et demana magnesi

 

Pipes de carabassa

El magnesi (Mg) és un mineral molt important per al nostre cos tot i que a vegades li restem importància parlant d’altres com el calci i el ferro, que igualment són imprescindibles.

El magnesi és un mineral essencial, això vol dir que l’hem d’obtenir de fonts externes perquè el cos no el sintetitza,. Es troba amplament distribuït pel nostre cos, el 60-65% d’aquest es concentra als òssos, un 27% al múscul i la resta en altres cèl·lules i líquid extracel·lular.

Intervé gairebé en la totalitat dels processos bioquímics que passen al nostre cos i hi té un paper molt transcendent.

Nombrosos estudis han conclòs que el magnesi té una especial rellevància en el bon funcionament del cor i en la prevenció de l’ictus, hipertensió i diabetes tipus 2.

Per tal de cobrir les necessitats diàries de magnesi és necssària la ingesta d’uns 250-350 mg de magnesi. Si es fa una dieta variada que inclogui sobretot verdures de fulla verda, llavors, llegums fruits secs i fruita tindrem l’aportació necessària d’aquest mineral.

En condicions normals no cal prendre suplementacions a no ser que ens ho prescrigui un professional de la salut.

A continuació us adjunto llistat d’aliments rics en magnesi que són fàcils d’incorporar a la dieta

 

Magnesium

 

 

Dades nutricionals per 100 grs. d’aliment extretes de USDA(United States Department Agriculture)

Parlem clar sobre el sucre

Sucre

El passat dijous vaig tenir el gran plaer de poder assistir a una xerrada sobre l’alimentació infantil que la Dra. Olga Cuevas, tota una referència en el mon de l’alimentació natural, va fer a Cornellà.  No us explicaré tota la xerrada però si que subratllaré i desenvoluparé una de les seves idees que val la pena retenir especialment: en el marc d’una alimentació saludable i conscient hem d’evitar el consum de sucres.

Per què cal evitar els sucres?

Hi ha diversos motius pels quals val la pena evitar-los:

  • Debiliten els ossos i desmineralitzen. El consum de sucres i carbohidrats refinats per tal de ser metabolitzats segresten minerals i vitamines d’algunes estructures corporals i sovint això provoca dèficits de vitamines del grup B i descalcificació dels ossos.
  • Produeixen càries.
  • Augementen el risc de diabetes i obesitat
  • Disminueixen la resposta del sistema immunitari. La resposta dels globuls blancs enfront els agents infecciosos és menor quant més gran és la ingesta de sucre.
  • Provoquen alteracions en el sistema nerviós. L’augment brusc de la concentració de sucres en sang provoca excitació física i mental, per contra quan disminueix aquest sucre, per l’acció de la insulina, la hipoglucèmia comporta una depressió mental que incita a prendre més sucres i, de nou, comença el cicle.
  • Augementen el risc cardiovascular
  • Afavoreixen l’aparició d’alguns tipus de càncer.

Els nens que durant anys prenen molt de sucre tenen major risc de contraure diabetis, càncer o malalties coronàries en l’edat adulta.

Per què ens agrada tant el sucre?

La tendència al dolç té una connotació clarament evolutiva. La llet materna és dolça, és l’aliment dels nadons durant els seus primers mesos de vida i és aquesta dolçor precisament la que ens aporta aquest benestar i aquests records inconscients que determinen la nostra predilecció cap a aquests gust.

Així doncs és clar que necessitem dolç, ara bé cal trobar els aliments que integrin aquesta dolçor  en la seva naturalesa;  com ara la pastanaga, la ceba, la carbassa, els dàtils, les panses, les orellanes. Són aliments, sobretot les fruites seques, que cal consumir amb moderació i que ens permeten gaudir de la dolçor de la vida.

I com endolcim les nostres begudes o aliments?

Podem utilizar estèvia, infusionant les seves fulles tindrem una solució dolça que permet incorporar als nostres aliments.

També podem utilitzar panela o sucre de rapadura (sucre integral amb tots els seus components),melasses de cereals de qualitat i mel amb moderació.

Evitar sucre refinat, fructosa (que en excés afavoreix la síntesi de triglicèrids al fetge) i edulcorants químics com la sacarina, l’aspartam, etc.

Aliments amb sucres camuflats

I ja per concloure us vull parlar dels aliments processats, de naturalesa clarament industrial, amb un elevat contingut de sucres o carbohidrats refinats que cal evitar o consumir de forma molt ocasional:

  • Begudes ensucrades
  • Sucs de fruites industrials
  • Pastisseria industrial, galetes
  • Xocolates amb baixos percentatges de cacau
  • Postres lactis i derivats làctics diversos
  • Gelats

Els infants són  especialment vulnerables a aquests productes i sovint, per la comoditat dels adults, en són els principals destinataris i víctimes.

Aliments amb sucres

Font consultada: Olga Cuevas Fernández; El equilibrio a través de la alimentación.

Agraïments també a Sara Garcés per l’esquema dels continguts de sucre en aliments.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Patés vegetals I

Amb això de la trancisió alimentària cap a la reducció de proteïna animal, ahir a la tarda em vaig endinsar a la cuina i em vaig fer un paté vegetal veritablement bo.

Us presento el paté d’ametlles, pebrot vermell i xiitake.

Ingredients:

100 grs pebrot vermell escalivat

100 grs de xiitake saltejat amb tamari

80 grs ametlla crua pelada

1 tomàquet dessecat i rehidratat

50-60 ml oli d’oliva verge extra

1 pessic de sal al gust

Posem tots els ingredients a la picadora  i triturem fins aconseguir una massa amb una textura semblant a la maionesa que ens permeti untar-la fàcilment.

Com veieu amb ben poca cosa fem un paté altament nutritiu ric en proteïnes, greixos, fibra, vitamina C, vitamina E, minerals i amb propietats terapèutiques que ens aporta el xiitake, un bolet d’origen xinès molt utilitzat a la MTX (Medicina Tradicional Xinesa).

*Apte per celíacs i sense colesterol

Paté d'ametlles i pebrot

 

 

Intolerància a la lactosa

Dairy products

Acabo d’entrar en el món de la intolerància a la lactosa per motius personals  i estic descobrint que encara tinc molt terreny per explorar. Fem-ho junts.

Què és la intolerància a la lactosa?

És la incapacitat del nostre cos a digerir la lactosa

Lactosa: El sucre (disacàrid) predominant a les llets dels mamífers: vaca, cabra, ovella, home

Per què no podem digerir la lactosa?

Perquè el nostre aparell digestiu no sintetitza, o ho fa en molt poca quantitat, lactasa

Lactasa: L’enzim que permet separar la lactosa en galactosa i glucosa, dos sucres (monosacàrids) que el nostre cos pot absorbir sense problemes.

La lactosa no es pot assimilar sense dividir-la en aquests dos components.

Quins símptomes poden posar-nos en alerta?

Nàusees, dolor abdominal, inflament i distensió abdominal, gasos i flatulències, femta pastosa i durant, defecació explosiva, vòmits, etc.

Tipus d’intolerància:

Intolerància primària. El dèficit primari de lactasa pot ser des del naixement o de començament tardà (a partir dels 5 anys normalment, per descens fisiològic de l’activitat lactàsica). És molt comuna en els adults. A mesura que passen els anys la tolerància a la lactosa disminueix i es detecten de forma més freqüent els simptomes.

Intolerància secundària. Degut a malalties de la paret intestinal, com la gastroenteritis o giardiasi, la intolerància a les proteïnes de llet de vaca, celiaquia, etc. És una intolerància temporal i la persona es recupera un cop superada la malaltia.

Si sospiteu que podeu SER INTOLERANTS a la lactosa, consulteu el professional que us porti normalment i ell us indicarà si cal fer proves diagnòstiques i us marcarà les pautes dietètiques més adients.

D’entrada i depenent de la quantitat de lactosa que es pugui tolerar, es suprimirà la llet, els iogurts i els formatges i mica en mica, si és avinent, i per indicacions professionals, s’aniran incorporant petites quantitats d’aliments amb lactosa fins a restaurar el benestar de la persona.

I si voleu més info:

ADILAC: Associació d’Intolerants a la lactosa

Hospital de nens. Intolerància a la lactosa

Més endavant parlarem d’aliments i lactosa. Què podem i què no podem menjar.

Llet, llet, llet i fractures d’ossos.

Llet de vaca

Segons un estudi publicat en el British Medical Journal* (BMJ) el dia 28 d’octubre un consum elevat de llet en homes i en dones no és garantia d’un risc menor de fractures, és més, s’associa a una taxa més alta de mortalitat.

Aquest comportament observat amb el consum de llet de vaca però, no s’observa amb la mateixa intensitat, en el cas del consum de productes fermentats com el iogurt I el formatge, això es relaciona, en part, a l’alta quantitat de lactosa i galactosa, sucres senzills continguts en la llet de vaca i que contenen amb menys concentració els productes fermentats.

No obstant això cal provar aquesta causalitat a través de nous dissenys experimentals,.

Ara bé, aquestes dades, també han qüestionar la validesa de les recomanacions de consum d’altes quantitats de llet per prevenir les fractures òssies

*BMJ 2014;349:g605

http://www.bmj.com/content/349/bmj.g6015