El teu cor et demana magnesi

 

Pipes de carabassa

El magnesi (Mg) és un mineral molt important per al nostre cos tot i que a vegades li restem importància parlant d’altres com el calci i el ferro, que igualment són imprescindibles.

El magnesi és un mineral essencial, això vol dir que l’hem d’obtenir de fonts externes perquè el cos no el sintetitza,. Es troba amplament distribuït pel nostre cos, el 60-65% d’aquest es concentra als òssos, un 27% al múscul i la resta en altres cèl·lules i líquid extracel·lular.

Intervé gairebé en la totalitat dels processos bioquímics que passen al nostre cos i hi té un paper molt transcendent.

Nombrosos estudis han conclòs que el magnesi té una especial rellevància en el bon funcionament del cor i en la prevenció de l’ictus, hipertensió i diabetes tipus 2.

Per tal de cobrir les necessitats diàries de magnesi és necssària la ingesta d’uns 250-350 mg de magnesi. Si es fa una dieta variada que inclogui sobretot verdures de fulla verda, llavors, llegums fruits secs i fruita tindrem l’aportació necessària d’aquest mineral.

En condicions normals no cal prendre suplementacions a no ser que ens ho prescrigui un professional de la salut.

A continuació us adjunto llistat d’aliments rics en magnesi que són fàcils d’incorporar a la dieta

 

Magnesium

 

 

Dades nutricionals per 100 grs. d’aliment extretes de USDA(United States Department Agriculture)

Refresca’t i posa color i salut al teu plat

Ara es una època magnífica per observar i tastar tot el bo del camp i l’hort.

Amb l’esclat de la primavera i l’arribada de l’estiu els nostres mercats s’omplen de colors,  les verdures i les fruites clamen per venir a la nostra taula i formar part dels nostres àpats.

Ve de gust una amanida fresca amb el verd de l’enciam, els canonges, els espinacs, la rúcula; el roig del tomàquet, el pebrot; el taronja de les pastanagues; el groc del moresc i el pebrot groc; els tons blancs i beix de la ceba, els xampinyons, els espàrrecs i el toc de gràcia de l’or mediterrani, el nostre oli d’oliva verge extra, unes nous i un pessic de sèsam.

I ens posem les botes amb macedònies amb préssecs, pinya, kiwi, cireres, plàtan, maduixes, gerds, albercocs, nespres, síndria, meló.

Plats saborosos  plens d’aigua, color, fibra, vitamines, minerals, antioxidants,  beta-carotens, flavonoids, licopè  i altres,  que ens delecten amb la seva diversitat de gustos i ens omplen de salut i vida.

Incorpora’ls a la teva taula, guanyaràs en salut, et refrescaràs i reduiràs la ingesta calòrica!

 Amanida

 

Descobreix el MISO

Sopa de miso

El miso és un fermentat de soja amb un cereal i sal marina. L’agent fermentador és l’Aspergillus oryzae, un fong filamentós altament utilitzat en la cuina japonesa i xinesa per fermentar la soja.

El fet que sigui un producte fermentat augmenta la digestibilitat de la soja i ajuda a repoblar la flora intestinal, entre altres. Així mateix el contingut en àcid linoleic i lecitina ajuden a dissoldre el colesterol adherit a les parets dels vasos sanguinis.

És un producte amb un percentatge de sal  important que els hipertensos han de tenir en compte.

Tipus de miso:

Hatcho miso:  Fermentat de soja 100%. De gust més fort.

Mugi miso: Fermentat de soja i ordi (“cebada””)

Hatcho miso: Fermentat de soja i arròs integral. De gust més suau

 

Com el cuinem?

Generalment s’afegeix a la sopa de miso, al brou o a les cremes de verdures . Una cullerada petita per ració. Sempre s’afegeix un cop cuinat, quan ja hem tancat el foc

També es pot barrejar amb tahín (crema de sèsam) per preparar un paté per untar.

Heu de tenir en compte que com que és un fermentat i conté organismes vius  NO ES POT BULLIR si volem que mantingui els seus efectes.

Cal adquirir-lo, com resulta evident, SENSE PASTEURITZAR

 

On el trobem?

El podeu aconseguir a les botigues especialitzades en productes de macrobiòtica, productes orientals i en general a botigues amb segell eco.

I si teniu alguna qüestió o comentari contacteu-me: Anna Vilaginés

 

 

 

 

 

Gazpatxo sense tomàquet

El Pseudogazpatxo de’n Gabor. Així és com anomeno aquesta magnífica crema freda sense tomàquet que vàrem fer ahir al curs de cuina naturista i terapèutica  a l’IFPS Roger de Llúria.

Tot un descobriment!

És un plat per aquesta època en que encara no tenim tomàquets de temporada però la calor ja comença a treure el nas.

Ingredients

1 ceba gran

4 pastanagues

1 remolatxa

1/2 poma sense pell

1 all pelat

2 c.s. concentrat de poma

2 c.s. de vinagre umeboshi

1 c.s. de vinagre de poma o arròs

suc de 1/2 llimona

4 c.s d’oli d’oliva verge extra de 1a pressió

sal

*c.s= cullerada sopera

Com es fa?

Per una banda poseu a coure al vapor la ceba i les pastanagues i per l’altra feu bullir la remolatxa.

Un cop cuites les verdures,  trocegeu-les  i  afegiu-hi la poma , els vinagres, el concentrat de poma i el suc de mitja llimona i ho bateu tot junt.

Aneu-hi afegint aigua fins aconseguir la textura desitjada.

Rectifiqueu de sal, oli i vinagre al gust

Nota: La remolatxa afegiu-la a poc a poc i així veureu com vira el color de la crema fins a roig “tomàquet”.

El resultat és aquest:

Pseudogazpacho

 

I si voleu més info: elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

Hummus. Cigrons bons, bons

 hummu

Els cigrons és un dels llegums més complerts: ens aporten proteïna completa, són rics en fibra i en calci, entre d’altres minerals. A més són molt versàtils, poden cuinar-se de moltes maneres i sempre resulten boníssims

Avui us presento una manera de fer cigrons especial, en forma d’hummus.

INGREDIENTS:

Cigrons bullits *(250 grs.)

Tahin o crema de sèsam o sèsam triturat (1,5 cullerades soperes aprox.)

Alls (1-2 depenent del gust i millor si són tendres)

Suc de llimona natural (2 cullerades soperes). Aporta frescor i vitamina C, que ajuda a l’absorció del calci.

Oli d’oliva verge extra  (1-2 cullerades soperes). Excel.·lent antioxidant, mediterrani per excel·lència.

Sal ( Un pessic per donar gust)

Menta, julivert, pebre vermell al gust per decorar

*Els cigrons  resulten molt millor si es bullen a casa. Després de 8 hores en remull amb sal i alga kombu els posem a coure a l’olla pressió durant 45 minuts aproximadament

COM ES FA?

Posa tots els ingredients en un pot on els puguis triturar. No hi posis la sal.

Tritura-ho tot fins aconseguir una barreja homogènia i ajusta de sal

Posa-ho en una font tipus bol

COM HO MENGES?

A sobre d’una torrada

Sucant-hi verdures cruixents

Sucant-hi bastonets de cereals

Les algues: la kombu

 

kombu

Les algues són vegetals marins que ens aporten gran quantitat de fibra,  vitamines, aminoàcids,  minerals com el potassi, el calci i el ferro, i oligoelements, que són minerals que necessitem en petites quantitats, com el iode, el magnesi, el sofre, el manganès, el silici, el coure, el zinc, el niquel entre altres.  I a més tenen un escàs valor calòric.

Amb 10 grams diaris d’algues cobrim les necessitats diàries de minerals. No obstant això, sovint no sabem com incorporar-les a la nostra dieta.

Avui us parlaré de l’alga Kombu (Laminaria sp), que és de  fàcil aplicació a la nostra cuina

L’alga Kombu és una alga de color marró, de grans dimensions (pot fer fins a 2 metres de llargària) que viu en aigües profundes.

És de consistència carnosa i és molt rica en aminoàcids essencials. Pel seu contingut en àcid glutàmic realça el gust del menjar i estova la fibra dels altres vegetals. És molt remineralitzant pel seu alt contingut de ferro i calci. I conté moltes vitamines del grup B i provitamina A.

Com la mengem?

Generalment l’incorporem a les sopes i als guisats de llegums. Quan fem sopa de pasta, quan bullim els cigrons, les mongetes o les llenties, quan ens fem un brou depuratiu.  La kombu es bull com una verdura més N’hi posem uns 10 cm per cada litre d’aigua.

Prenent el brou on ha bullit n’hi ha prou per gaudir de totes les seves propietats remineralitzants.

Annemarie Colbin, un referent en el món de la nutrició terapèutica, recomana prendre-la en forma de sopes per neutralitzar els efectes de les radiacions en les proves mèdiques.

Llets vegetals i productes fermentats

Llet d'ametlles

Llet d’ametlles

Sobre les “llets” vegetals

La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general  i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.

Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.

Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.

Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.

L’estudi de la Universitat de València

Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals.  Aquests productes  han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades

Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.

Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a  calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.

Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics.  De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.

FONTAsociación RUVID. “Alternative to yogurt.”ScienceDaily, 3 Jan. 2014. Web. 5 Jan. 2014.

Liquats vegetals: http://www.liquats.com/