Reinventem-nos

Sol al JApó-sunrise

La primera quinzena de setembre és un període de transició per a la naturalesa i per a nosaltres. Ben aviat canviarà el nostre entorn; els colors esdevindran més ataronjats i la llum del dia minvarà abans. Estem a les portes d’un nou curs i això incideix també en nosaltres. És moment de plantejar-nos canvis, de fer net d’allò que ens incomoda i il·lusionar-nos amb allò que ens motiva i ens omple com a éssers humans. Així mateix cal tornar a les rutines diàries que tanta seguretat ens aporten i ens permeten recuperar els ritmes vitals i alimentaris.

Dormir de set a vuit hores, practicar esport de manera regular, reservar-nos temps per a nosaltres, defugir l’estrés i alimentar-nos bé ens ajudaran a caminar cap a la nostra quotidianitat de forma agradable i gaudint de cada pas que fem. És molt més important el camí que la destinació, val la pena assaborir-lo.

I parlant d’assaborir. Ja sabeu que la meva debilitat és la del menjar, la de menjar sà. I com que estem en temps de renovació i canvi a tots els que encara no ho heu fet us proposo un repte per millorar  la vostra alimentació i de retruc la vostra salut.

  • Deixa la llet de vaca, el sucre, els refinats i l’alcohol
  • Escolta com respon el teu cos i sent l’energia que t’envaeix de nou i m’ho expliques a elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

I pels que ja heu fet el “click”…

  • Introdueix les algues a la teva cuina.
  • Experimenta amb espècies que no coneixes.
  • Juga amb les textures
  • Atreveix-te a experimentar, a sentir,a  viure

Bona entrada de tardor!

Dutxa, all i llimona. Hàbits que em proporcionen benestar

6530-000097

Ja fa gairebé dos mesos que cada dia al matí després de dutxar-me, poso la tetera al foc i escalfo una mica d’aigua per poder-la barrejar amb el suc de llimona. Després de prendre´m aquest beuratge em menjo un all negre “fermentat” i tot seguit esmorzo.

Això que per a mi són hàbits que trobo a faltar si no faig -els homes som animals de costums- suposen constància i perseverança. Els experts diuen que per consolidar una acció en el temps cal dur-la a terme com a mínim 21 dies seguits. Tres setmanes és el temps que triga el cervell a enregistrar una acció com a hàbit.

Així mateix aquests actes que repeteixo a diari vénen reforçats per la idea que són saludables per a mi i em proporcionen benestar.

Per una banda el suc de llimona tebi:

-La llimona és bona font de vitamina C i diversos minerals com potassi, fòsfor , calci i magnesi

-Ens ajuda a equilibrar el pH del cos,

-Permet una eliminació de toxines de l’aparell digestiu,

-Estimula la secreció de bilis i contribueix a la bona salut del fetge

-Evita el creixement d’alguns bacteris patògens per la seva acció antisèptica

-Ajuda a la secreció de sucs digestius.

Per l’altra l’all negre “fermentat” que conté les propietats de l’all més concentrades i sense la “molèstia” del mal alè.

-L’all és un potent antisèptic i ens evita infeccions.

-L’al·licina és un component abundant en els alls amb propietats antioxidants i antiinflamatòries, així mateix ajuda a regular la pressió arterial i a eliminar greixos i colesterol i d’aquesta manera a la prevenció de malalties cardiovasculars.

A banda d’aquests petits rituals matinals també intento consolidar-ne d’altres que em permetin dur una vida ordenada i amb salut.

Caminar com a mínim mitja hora diària a bon pas i augmentar el consum de verdures i fruita són també costums que un cop establerts en la meva vida diària contribuiran a que em senti millor.

I sobretot no us oblideu de donar gràcies, aquest és també un hàbit que aporta grans beneficis emocionals i socials! Ésser agraït ja és un estat de benestar permanent en sí mateix.

Gràcies per llegir-me!

Llimona i all

Consum d’algues i salut

Us presento el meu article sobre algues a BarcelonaHealthy i agraeixo profundament a l’Adam Martin el mestratge que m’està oferint.

02 El plaer de menjar bé i sa

Cada cop sentim més a parlar de les seves magnífiques propietats i alguns, tímidament, les van incorporant a la seva cuina, però el cert és que les algues encara són unes grans desconegudes.

No són res més que verdures aquàtiques, però el cert és que desperten cert recel. Tanmateix, són un aliment magnífic i quan el descobriu i l’utilitzeu amb normalitat el gaudireu i n’obtindreu salut i benestar. El principal obstacle a batre és sempre el mateix: ¿com les cuino? ¿Cal que que faci menjar exòtic per incorporar-ne a la meva dieta o en puc fer servir en la cuina del dia a dia?

L’Alf Mota, cuiner especialista en cuina terapèutica, es dedica a explicar les propietats de les algues i altres aliments en les seves xerrades. L’última, al’Obbio del carrer Muntaner de Barcelona. L’aforament habilitat va quedar curt, el que demostra l’interès creixent per aquests vegetals marins. L’Elena Díaz-Morera, una de les impulsores d’Obbio, passejava somrient entre la gent, sorpresa per aquesta notòria presència de públic, mentre l’Alf parlava de les propietats i els usos culinaris de les algues.

Les algues són els vegetals més antics que existeixen i cultures d’arreu del món les han incorporat a la seva alimentació. Tradicionalment, s’han utilitzat a la cuina oriental –Japó, Corea, illes del Pacífic–, però no són, ni molt menys, un producte exclusiu dels països orientals, com se sol creure: també es fan servir a Escòcia, Gal·les, Irlanda, Galícia i fins i tot a la Costa Brava se’n consumeixen des de fa molts anys, si bé és cert que es tracta d’una menja que teníem aparcada. Cuiners com Ferran Adrià les han recuperat en les seves receptes i actualment s’estan redescobrint i incorporant als nostres plats.

Què fa que siguin tan bones? Les algues contenen importants quantitats de vitamines, aminoàcids, enzims i, sobretot, d’oligoelements i minerals, fet que les fa molt interessants com a aliment per complementar la pobresa de nutrients dels aliments actuals a causa de la sobreexplotació dels sòls de conreu, el poc respecte pels cicles de regeneració de la terra, la contaminació atmosfèrica i la mala qualitat de l’aigua. També són l’únic aliment que conté àcid algínic, una substància que ajuda a disminuir l’absorció d’elements radioactius i de metalls pesants que incorporem sense adonar-nos-en a través de la pell, la respiració i, esclar, l’alimentació.Les algues són remineralitzants, estimulen el metabolisme, regulen i equilibren els ronyons, alcalinitzen i afavoreixen a l’eliminació de purines resultat del metabolisme de les proteïnes.

Poca quantitat, però sovint

Malgrat les seves virtuts inqüestionables, explica l’Alf Mota, hem d’entendre les algues com un complement a la nostra alimentació i no n’hem de menjar en grans quantitats, ja que són aliments molt concentrats en nutrients i el nostre cos no hi està habituat: menjar-ne massa pot ser contraproduent, especialment per als ronyons. Amb  una cullerada al dia  n’hi ha ben bé prou. Per altra banda les persones amb problemes d’hipertiroïdisme o problemes cardiovasculars han d’anar en compte amb el seu consum.

Com les incorporem a la dieta? L’Alf explica que una manera fàcil per introduir-nos en el món de les algues és a través de l’alga kombu. La kombu pertany a la família de les laminàries. De textura dura, és molt rica en iode, calci, ferro i vitamines del grup A i B. Normalment es posa als brous, com una verdura més, o s’afegeix a la cocció dels llegums i els cereals integrals per estovar-los i enriquir-los en nutrients i en gust, perquè milloren el sabor dels plats. Cinc centímetres són més que suficient. És important que sigui assecada al sol, així manté la integritat des seus micronutrients i, si la volem menjar, s’ha de coure uns 30 minuts. Però també hi ha altres algues; aquí teniu una selecció de les més fàcils de trobar.

L’agar-agar, que és una extracció d’algues amb aparença de filaments transparents, també dóna molt joc a la cuina. De gust neutre, té un gran capacitat gelificant perquè és molt rica en fibra soluble i permet regular  els nivells de sucre i colesterol en sang. S’utilitza molt en postres per aconseguir textures gelatinoses.

L’alga nori que trobem a les nostres botigues és un aglomerat d’algues premsades d’aquest tipus. Són com una fulla de paper de color verd fosc-morat. És molt rica en vitamina A, B i C i aminoàcids. És pot consumir sense cuinar, en forma de makis, o lleugerament torrada i posada a sobre d’una amanida o arròs.

La wakame és l’alga de primavera. De color verd, textura suau i de gust lleugerament dolç, per consumir-la n’hi ha prou amb hidratar-la uns minuts amb una mica d’aigua per tenir-la a punt. És ideal per a la sopa de miso o posar-la en una amanida. Rica en potassi, sodi, calci, fòsfor, magnesi i ferro. Segons Mota, és molt bona per a preparar begudes isotòniques per a esportistes juntament amb una mica de llimona i midó d’arròs.

L’alga hiziki té aparença filamentosa, de color marró fosc. Té un gust més fort que la resta d’algues que hem vist fins ara. “Per aquest gust tan intens de mar que té, no és la millor per a iniciar-se en el consum d’algues”, comenta l’Alf Mota. Ara bé, és altament remineralitzant, molt rica en calci i ferro, fet que la fa idònia per a les gestants i nens en edat de creixement. Es remullen durant 25-30 minuts i es bullen uns 15 minuts. Les podem incorporar a tota mena de sopes, guisats, arrossos, etc.

L’arame és negra i fa fils. Rica en ferro i calci, baix contingut en sodi i gust suau. Molt bona per combatre l’anèmia. Es remullen de 10-15 minuts i ja les podem utilitzar en amanides, verdures o llegums.

La dulse és una alga vermella d’origen atlàntic, especialment rica en ferro. També té quantitats importants de magnesi, fòsfor, iode i potassi. Pocs minuts en remull són suficients per utilitzar-la en amanides o per acompanyar un plat de verdures o de cereals.

La cochayuyo és una alga originària de la costa de sud-amèrica. Té una consistència molt diferent de les algues que hem vist fins ara. A banda de la seva aportació en minerals, destaca per la seva quantitat d’àcid algínic, que la fa altament depurativa i molt idònia per reduir el nivell de colesterol en sang. Té un sabor que recorda a una mescla de nous i bolets.

Aquestes algues les podem trobar a les lleixes de nombrosos herbolaris i en botigues especialitzades en productes ecològics com Obbio, Veritas i Biospace, Herbodietètica Coliseum, Arrels centre dietètic, Germinal, el Romaní, Natursana, la Bioteca, Zea Mays, Woki Organic Market, I Love Food, Celia&Celiacs, etc. El més probable és que trobeu les algues deshidratades, però també n’hi ha de fresques conservades amb sal: per fer-les servir, només heu de rentar-les bé per eliminar-ne la sal.

Si el que us ve de gust és sortir de casa en un restaurant japonès com el Shibui o el Yamadori podreu assaborir el mar, en forma d’alga, al vostre gust. També teniu l’opció de restaurants com el Macrobiòtic Zen, el Miquetes Màgiques, el Cafè Blueproject o el restaurant de l’Escola de Macrobiòtica de Catalunya. Això sí, vigileu amb les quantitats enormes que massa sovint acompanyen els plats. Recordeu que amb una mica ja n’hi ha prou.

Anna Vilaginés, biòloga experta en nutrició (info@barcelonahealthy.com)

La CIVADA, quin GRAN aliment!

Civada

Avui us regalo un escrit del Dr. Miquel Masgrau que us descobrirà les propietats i usos de la civada.

Així es refereix Llull al Blanquerna a un dels cereals menys coneguts i emprats entre nosaltres que, en canvi, sí que forma part de la dieta dels països nòrdics, on sempre s’han valorat les seves propietats nutritives (servit tradicionalment en els coneguts porridge i muesli). “La civada torna els homes de ferro” diu un refrany alemany.

La civada destaca pel seu contingut en proteïnes amb un alt nombre d’aminoàcids, lípids o greixos vegetals, hidrats de carboni, vitamines, minerals i oligoelements. De fet, és el cereal més complet, en la mesura que conté la major quantitat d’aquests elements i és, a més, fàcil de pair. És, doncs, una important font d’energia que augmenta el rendiment, tant físic com intel·lectual, i equilibra l’organisme.

És un aliment de primera, però alhora és també un bon complement terapèutic per a moltes malalties. Tant és així, que durant segles la medicina tradicional la prescrivia per al restabliment del sistema nerviós en tota mena de desequilibris: és un cereal nutritiu i tonificant, molt útil per a combatre la depressió i la debilitat, relacionades amb el sistema nerviós.

És eficaç, doncs, per als trastorns psicològics i emocionals com l’ansietat, el nerviosisme, l’estrès o el decaïment, però també és un cereal beneficiós en un gran ventall de trastorns comuns; la ingestió habitual de civada ajuda a resoldre problemes de l’aparell digestiu, com l’acidesa, les ulceres d’estómac, la falta de gana. El segó de civada és molt ric en fibres insolubles, el que fa que sigui una bona solució per l’estrenyiment, però s’ha d’acompanyar amb aigua abundant. Atès que és el més complet de tots els cereals, és molt recomanable durant l’embaràs i la lactància, així com per la dieta dels infants i de la gent gran. La civada com a ingredient principal en l’alimentació del convalescent l’ajudarà a una recuperació ràpida i duradora. És, en definitiva, molt útil en aquelles etapes de la vida en que es requereix una aportació extraordinària d’energia i vitalitat.

Un diccionari anglès de 1755 definia la civada com “Cereal que consumeixen els escocesos, però que els anglesos només donen als seus cavalls”. Al que els escocesos replicaren: “Vet ací perquè els anglesos tenen tant bons cavalls, i els escocesos, homes admirables.

Protegeix de la descalcificació del ossos, de les caries i té un efecte equilibrant del metabolisme que regula el colesterol, la tensió arterial. Alenteix l’absorció dels hidrats de carboni, el que fa que la glucèmia pugi més lentament després de l’àpat, i que la insulina s’alliberi més lentament; això la fa un aliment excel·lent per a les persones diabètiques. Tot aquell que vulgui aprimar-se, trobarà en la civada un aliment complet que, alhora que aporta molts elements necessaris per a una dieta sana, ajuda a desfer-se dels quilos sobrants. Encara que sembli paradoxal, també és útil per a aquells que vulguin engreixar-se i recuperar el seu pes normal.

La monodieta de civada

La ingestió habitual de civada és un bon sistema de prevenció. Tanmateix, en cas de malaltia pot ser beneficiós seguir una monodieta de civada, un dejuni parcial que consisteix en alimentar-se exclusivament d’aquest cereal durant un període de tres a set dies. És un règim depuratiu que ajuda a l’organisme a restablir-se i, en ser un cereal tan nutritiu, evita la sensació de gana.
Una vegada acabada la monodieta, es pot continuar alguns dies més prenent civada combinant-la amb altres aliments.

Formes de preparació

Les formes tradicionals de preparació de la civada són el muesli o porriadge per una banda, i la sopa o crema per l’altra. De tota manera, es pot introduir a la cuina en els mateixos plats que els altres cereals, o afegir a les amanides.

Es pot trobar en gra integral (que es prepara com l’arròs integral, amb una bona estona de cocció), en farina (es pot emprar en els mateixos casos que la farina de blat: per pastissos, arrebossats, galetes, etc.), en flocs, en segó i en llet.

Els flocs es cuina en menys cinc minuts; el gra, en canvi, s’ha de bullir durant uns tres quarts d’hora o bé deixar en remull unes hores, bullir-lo un quart i deixar que reposi a la mateixa aigua fins que s’obri del tot. La llet es pot fer servir en les mateixes ocasions que la de vaca o soja: per fer batuts o per prendre-la sola amb l’esmorzar, o abans d’anar a dormir.

Esmorzars
  • Per al muesli, el més habitual és emprar la civada en flocs crus, que caldrà deixar en remull tota la nit i barrejar-los amb fruita (sencera o ratllada), iogurt, fruits secs, mel…
  • El tradicional porridge es prepara bullint els flocs amb llet (preferentment de civada, d’arròs, de soja..) durant deu minuts i afegint-hi una culleradeta de mel. Es pot barrejar amb els mateixos ingredients que el muesli. L’única diferència és que el muesli es pren fred i el porriedge calent, el que fa que el primer sigui més apte per l’estiu i el segon per l’hivern.
Cremes o sopes
  • Per a preparar crema de civada es pot fer amb el cereal exclusivament o juntament amb verdures. Un sofregit de ceba li donarà una mica de gust i, un cop afegida l’aigua, s’hi tiren els flocs (si és en gra, s’haurà d’haver cuit prèviament), una mica de sal i, quan siguin cuits, només caldrà triturar-ho tot. De la mateixa manera, abans de tirar-hi la civada es poden bullir algunes verdures (carabassó, porros, espinacs, pastenaga, etc.) i quan siguin gairebé fetes afegir-hi els flocs.
  • Per a la sopa, cal preparar primer un brou vegetal amb les verdures i, després, afegir-hi la civada. Una bona opció es posar-hi també algunes algues. De fet, la civada es pot afegir a tota mena de sopes: de romaní, de ceba, d’all, etc.
  • També es pot fer servir en altres plats com a ingredient principal: paelles (substituint l’arròs), croquetes, creps, etc.

La civada i la pell

Avui es poden trobar molts productes per a la higiene i la cosmètica que diuen contenir extracte de civada. Per a beneficiar-se de totes les propietats d’aquest cereal, cal comprovar que els preparats siguin el més naturals possible i assegurar-se que en continguin al menys d’un 2 a un 5%.
La proliferació de productes amb civada posa de manifest les seves grans propietats dermatològiques; és un ingredient que proporciona hidratació alhora que neteja i protegeix.
L’utilització de sabons i cremes de civada suavitza les irritacions de la pell i forma una pel·lícula protectora que evita la deshidratació. És especialment recomanable per als nens i per a persones amb la pell sensible: trastorns dermatològics com les irritacions cutànies dels bebès, l’acne dels adolescents, la pell resseca de la gent gran, taques, estries o irritacions…
Així mateix, es pot aplicar en cas de cremades del sol, per a protegir la pell del fred, en picades d’insecte, i en pells al·lèrgiques.

Localment, es pot aplicar una màscara de civada, ideal per a descongestionar el cutis irritat, excessivament sec o per a pells sensibles. S’elabora barrejant dues cullerades soperes de farina de civada amb la quantitat necessària de tònic, aigua de roses, de til·la o camamilla per a que quedi una massa fina i consistent. S’aplica durant uns 15 minuts i es retira suaument amb aigua tèbia.

Els banys d’aigua de civada -que ja es feien a la Grècia clàssica i l’antiga Roma per hidratar i reparar la pell- són útils per a qualsevol irritació, picor o al·lèrgia, per la pell castigada per l’excés de sol o simplement per suavitzar, hidratar i tonificar la pell. L’elaboració és molt senzilla: es posen 100 grams de farina de civada mòlta en una bosseta de tela i es bull en una cassola amb un litre d’aigua durant uns deu minuts. El líquid espès i blanquinós és el que s’afegeix a l’aigua del bany, juntament amb una infusió de camamilla en cas de pell enrogida o irritada. L’aigua que resta en bullir la civada en gra també és pot aprofitar i fer servir per al bany.

A més de sobre la pell, els banys de civada també actuen sobre el sistema nerviós, i tenen un efecte sedant que facilita molt el son.

Miquel Masgrau.

http://masgrau.net/la-salut-es-cosa-teva/propietats-i-usos-de-la-civada/

Cereals, cereals, cereals

Cereals

Avui parlarem de cereals atenent que formen part de la base d’una alimentació equilibrada

Els cereals els podem trobar en forma de farina, pasta, flocs o gra sencer.

El gra sencer és el més aconsellable ja que s’aprofiten tots els nutrients del cereal, no obstant això, a vegades resulta més indigest si no es prepara de forma adient, per això habitualment els consumim en forma de pasta, flocs o farina.

Els cereals, ja ho sabeu, poden ser integrals o refinats. Els cereals integrals són els que utilitzen el gra sencer. Els cereals integrals són nutricionalment molt més complets que els refinats a part dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes, ens aporten vitamines del grup B en abundància i fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal i retarda l’absorció dels sucre a l’intestí, fet a tenir en compte pels diabètics.

Una altra classificació dels cereals és la que fem a partir del seu contingut de gluten, dada que resulta crítica per als celíacs. Com ja sabeu el gluten és una proteína que contenen alguns cereals i que, en el cas dels celíacs, és font d’importants transtorns digestius i no digestius.

Cereals amb gluten: Blat, búlgur, espelta, kamut, ordi, sègol, civada.

Cereals sense gluten: Arròs, blat de moro, mill, quinoa, fajol, amarant.

Tot i que moltes persones que fan una dieta baixa en gluten consumeixen pans de sègol i kamut. No s’ha de perdre de vista que aquests cereals, tot i que poc, contenen gluten per tant, no són aptes per celíacs.

Us parlaré d’alguns d’aquests cereals que, pel seu orígen i la poca tradició culinària, no coneixem encara prou bé però que tenen beneficis importants per a la nostra salut.

Mill: És un cereal energitzant i mineralitzant, molt ric en proteïnes, ferro i magnesi. També conté àcid silícic, necessari pel bon manteniment de la pell, les ungles i els cabells. És altament digestiu.

El prenem en forma de gra: en cremes o fent-nos unes delicioses croquetes amb aquest cereal i tonyina.

Quinoa: És un pseudocereal ja que no pertany a la famíia de les gramínies, sinó a les amarantàcies. Prové de l’Amèrica Andina. Conté tots els aminoàcids que el nostre cos necessita, això vol dir que és un aliment totalment complet a nivell proteic, igual que els cigrons. També és molt rica en ferro, càlci, fòsfor i potassi. És altament digestiva.

La podem preparar com l’arròs: en gra, bullida i acompanyada de verdures, en forma de flocs en una crema, etc.

Fajol: És també un pseudocereal, no és una gramínia. És un aliment bàsic en països freds, com Rússia, Polònia, etc. La forma més habitual de consumir-lo és en forma de pasta, els fideus que coneixem amb el nom de soba. És molt energitzant i menys acidificant que altres cereals.

Amarant: D’orígen asteca. És molt ric en aminoàcids, vitamina C, calci i fibra. Generalment es combina amb altres cereals i cal consumir-lo en poques quantitats. S’utilitza en pans, pastissos i sopes.

Continuem…