Verdures d’hivern: cols & família

Col i flor. jpg

L’hivern ens regala verdures que permeten fer plats deliciosos que ens recomforten i ens aporten salut.

Ja sabeu que la finalitat d’aquest blog  és que conegueu amb més profunditat aquests aliments amb valor terapèutic i els pogueu anar introduint mica en mica a la vostra alimentació diària.

Avui parlarem de cols, cols de Brussel·les, brócoli, coliflor, col arrissada, rave, col llombarda, bròquil. Totes elles pertanyen a la família de les crucíferes.

D’aquestes vull destacar-ne dues propietats fonamentals, tot i que en tenen moltes més :

– Aporten CALCI en quantitat. Les crucíferes són una font de calci molt important. El calci de les crucíferes, tot i ser d’orígen vegetal, és assimilat pel nostre cos de forma molt efectiva. El seu consum és especialment recomanable per aquelles persones que consumeixen poca llet i derivats.

– Contenen substàncies amb PROPIETATS ANTICANCERÍGENES. El consum de crucíferes, tres cops per setmana mínim, ajuda a prevenir l’aparició del càncer i evita la recidiva un cop ja s’ha patit i tractat la malaltia. La mirosinasa, un enzim contingut en aquestes verdures, que s’activa amb la masticació, converteix els glucosinolats, també presents en les crucíferes, en isotiocinats, que són els veritables agents anticàncer.

Com cuinem les crucíferes ?

Brócoli: Per tal d’aprofitar-ne al màxim la seva acció terpèutica NO el bullim. El fem al vapor 4 minuts com a màxim, per evitar que la mirosinasa perdi la seva estructura i per tant, la seva funció. El brócoli és un acompanyant perfecte per a tots els plats i també un excel·lent primer plat saltejat amb altres verdures.

Coliflor : Una crema de coliflor feta amb una base de sofregit de ceba, oli d’oliva verge extra i una mica de llet de civada és ideal com a primer plat. Podeu arrodonir-lo amb unes llavors de carbassa torrades per sobre, que us hi donaran un toc cruixent. És un plat lleuger, sense colesterol i amb molt de calci!.

Col  bullida amb patata i un raig d’oli d’oliva verge extra per sobre.

Amb la col blanca també podeu fer xucrut. El xucrut és una semiconserva de col fermentada molt popular a l’Europa Central. És un aliment molt interessant perquè us aporta ferments naturals que exerceixen una acció molt beneficiosa sobre l’intestí.

Bon profit i salut!

Càncer, sobrepès i alimentació, de nou

obesity1

L’estudi més complet fins ara mostra grans diferències en la supervivència al càncer entre països

Xavier Duran 26 Nov 2014 – 20.34

Un nen o nena amb leucèmia limfoblàstica aguda, el càncer infantil més comú, té més d’un 90% de probabilitats de sobreviure al cap de cinc anys, si viu a Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya o Noruega, però només entre 16 i el 50% si viu a Jordània, Lesotho, al centre de Tunísia, Jakarta (capital d’indonèsia) o Mongòlia. Aquesta és una de les dades exposades en lestudi internacional CONCORD-2 sobre la supervivència a deu dels tipus més usuals de càncer a tot el món, publicat avui a la revista “The Lancet”.

El CONCORD és un programa internacional que inclou més de 500 investigadors de tot el món i que ofereix dades comparatives sobre supervivència al càncer. L’objectiu és proporcionar directrius per a les polítiques de salut pública que permetin disminuir els casos de càncer i augmentar la supervivència. El CONCORD-1 es va publicar el 2008. El CONCORD-2 s’ha elaborat amb dades de 25 milions de pacients de càncer de 67 països. En 40 d’aquests les dades cobreixen el 100% de la població. L’estudi abasta la supervivència de pacients diagnosticats entre 1995 i 2009.

Els investigadors han ajustat els resultats per edat, sexe i altres variables i han trobat grans diferències entre països. També han apuntat possibles causes. Així, la supervivència més elevada en càncer d’estómac es dóna al sud-est d’Àsia (58% a Corea del Sud, 54% al Japó i 36% a Taiwan) probablement a causa del diagnòstic intensiu, el diagnòstic precoç i la cirurgia radical. En canvi, a Dinamarca, Malta, Polònia i Regne Unit la supervivència es troba al 18 o 19%, més baixa que a la majoria dels països europeus.

Dels deu càncer examinats, els de fetge i de pulmó tenen el pitjor diagnòstic, amb una supervivència mitjana menor al 20% tant a països desenvolupats com en desenvolupament. Això s’atribueix al fet que la majoria de pacients van al metge massa tard.

En canvi, la supervivència als 5 anys per càncer de pit i càncer colorectal ha augmentat a la majoria de països desenvolupats i a Sud-Amèrica, gràcies a diagnòstics més precoços i a millors tractaments.

Segons Claudia Allemani, autora principal de l’estudi, la majoria de factors que influeixen en aquestes diferències, com l’accés al diagnòstic, podrien millorar a molts països i reduir aquestes grans diferències.

Càncer i excés de pes

La publicació ha coincidit amb un altre article a “The Lancet Oncology” segons el qual 481.000 nous casos de càncer diagnosticats l’any 2012 a tot el món estan relacionats amb l‘excés de pes. Això representa el 3,6% de tots els casos de càncer al món. L’estudi s’ha fet amb dades de 184 països.

Naturalment, també aquí hi ha moltes diferències entre països, depenent del nivell de vida i dels hàbits de cadascun. A Nord-Amèrica n’hi va haver 110.000, gairebé la quarta part del total (23%) i, en canvi, a l’Àfrica subsahariana n’hi va haver 7.300 (l’1,5% del total). En el cas d’Europa, el nombre més gran de casos es va donar als països de l’Est, entre els quals destaca Txèquia.

L’obesitat també és un problema més gran per a les dones que per als homes. Això es deu bàsicament als càncers d’endometri i el postmenopàusic de mama. En dones, l’excés de pes va ser responsable del 5,4% dels casos i en homes de l’1,9%.

Segons Melina Arnold, autora principal de l’estudi i membre de l’Agència Internacional de Recerca en Càncer, aquests resultats afegeixen més arguments per lluitar contra l’obesitat en adults, que s’ha doblat des del 1980. Els increments més grans s’han observat a Sud-amèrica i al nord d’Àfrica.

Text íntegrament transcrit de: 

http://www.ccma.cat/324/Sobreviure-el-cancer-pot-ser-cosa-de-paisos/noticia/2606861/

Entrevista a Olga Cuevas

Avui entrevista a l’Olga Cuevas, us en deixo el link i n’esboço 4 idees:

– Prioritzar productes integrals front productes refinats per tal de garantir nivells estables de glucosa en sang

– Important el consum de proteïnes.  Remarca proteïnes d’origen vegetal que ens arriben a través de les llegums

– Reivindica el consum d’aliments menys processats

– Els ous de bona qualitat són menys perjudicials que el sucre, present, per altra banda, a moltes begudes comercials

Olga Cuevas fa recomanacions per a dur una alimentació equilibrada

Olga Cuevas

Menjar bé et recompensa

mis recetas

El post d’avui el dedico a la Odile Fernández, una metgessa andalusa que va  superar un càncer d’ovari, que transmet positivitat i bones vibracions i  a més ens deixa com a llegat  Mis Recetas Anticancer  on explica la seva experiència i ens ajuda a menjar millor per gaudir d’una salut òptima.

Odile, eres un amor. Gracias, gracias, gracias.

Aquí us deixo l’entrevista que el Victor Amela li va fer a la contra de la Vanguardia

Tuvo un cáncer? 
De ovarios. ¡Me extirparon un tumor de once centímetros de diámetro! Y parecía solventado. Pero no… ¿No?
Metástasis en vagina, pulmón y huesos.
Buf.
 Era noviembre del 2010 y tenía sólo un 5% de posibilidades de vivir más de cinco años.
¿Cómo encaró esta estadística?
Me deprimí. Y luego me despedí de la vida.
¿Cómo? 
Grabé un vídeo para mi hijo de tres años, para que supiese cuánto habíamos jugado. Encomendé a mi madre y mi hermana su cuidado, además de a mi pareja…
Adiós a todo… 
Sí. Convencida de morir antes de Reyes, compré juguetes para mi hijo, los dejé en un armario y me despedí del niño: “Jugarás más con papá…”. Y entonces pasó algo.
¿Qué?
Asumí que ya estaba muerta. Y, como seguía viva, me dije: “¿Por qué no haces algo?”.
¡Claro! 
Empecé quimioterapia…, y algo más.
¿Qué más?
Indagué… ¡y descubrí que podía hacer bastantes más cosas por mí! Y sentí una oleada de fuerza, de convicción de que me sanaría.
¿Qué hizo?
Cambié hábitos dietéticos y estilo de vida. Sentí gran alegría… ¡y en dos meses el cáncer ya no estaba!: mi actitud y mi dieta activaron los recursos de mi organismo.
¿Qué dieta?
Con alimentos que frenan células tumorales, en vez de los que las aceleran.
¿Qué alimentos son más cancerígenos?
Lo dice la OMS: carnes rojas y carnes procesadas, ingeridas en exceso.
¿Procesadas?
Salchichas de Frankfurt, embutidos, salchichón, salami, bacon… Te depositan toxinas, por aditivos como los nitritos.
Señáleme más alimentos cancerígenos. 
La bollería industrial, por su exceso de azúcares y harinas refinadas, y grasas trans. Y los fritos a más de 300ºC con aceites refinados y reutilizados. Y las barbacoas de carne.
¿Y eso?
El requemado de la grasa contiene benzopireno: ¡cancerígeno! Como el café torrefacto.
¿Y qué más debería evitar?
Excesos de sal, azúcar refinado y alcohol. ¿El vino tinto no era saludable? Beber dos copas de vino tinto al día –una para la mujer– resulta oncoprotector, sí.
¿Y la Coca-Cola? 
Cada vaso equivale a un vaso de agua con seis cucharaditas de azúcar: ¡excesivo!
Cite alimentos oncoprotectores.
Todas las frutas y verduras frescas, setas, algas, legumbres, té verde, chocolate.
¿Qué verdura es más anticancerígena?
 Cebolla y ajo, tomate, setas, crucíferas (brócoli, coliflor) y todo lo verde.
¿Y cuáles son las frutas estelares?
Granada, cereza, manzana roja y cítricos.
¿Qué más? 
Ciertas especias: cúrcuma, jengibre y pimienta negra. Su alto consumo en India ¡reduce allí los cánceres a la mitad!
¿Cúrcuma y jengibre frescos? 
Sí, pero sirve en polvo. Y aromáticas: orégano, albahaca, perejil, tomillo. Y semillas de lino: ¡tienen más Omega 3 que el pescado!
¿Y eso es bueno?
Buenísimo, porque el Omega 3 es antiinflamatorio… ¡y las células tumorales prosperan en órganos y tejidos inflamados!
¿Qué me aportarán las setas? 
Estimulan el sistema inmunitario, que protege contra tumoraciones. Las mejores: shiitake, mitake, reishi y champiñón del sol.
Prepáreme un plato anticancerígeno.
Desayuna un licuado de zanahoria, manzana, apio y jengibre (un trocito fresco, pelado). Mejor hazlo con una extractora lenta de zumos, que no desperdicia nada.
Déme algo más sólido para comer.
Una ensalada arco iris: verde (canónigos, escarola, espinaca…), naranja (zanahoria), blanco (cebolla), rojo (tomate). ¡Los colores son importantes!
¿En serio? 
Expresan presencia de fitoquímicos: caroteno (naranja), licopeno (rojo)… ¡Y los fitoquímicos son una quimioterapia natural! Atacan a las células tumorales y vitalizan a las sanas. Combínalos y te protegerán. Y aliña tu ensalada con nueces, germinados, aceite de oliva virgen extra y plantas aromáticas.
Cocíneme ahora un plato oncosaludable que no sea una ensalada.
Hazte una salsa sofrita de tomate, cebolla y ajo, cúrcuma, pimienta y orégano, para acompañar lo que sea (un arroz integral, por ejemplo), y bebe una copa de tinto.
¿Alguna otra bebida? 
Una infusión de té verde, cúrcuma fresca, pimienta negra y piel de manzana verde.
Y un último consejo dietético.
Come más alimentos crudos. Cocina al vapor. O, si hierves, ¡que sea a bajas temperaturas!, para preservar más propiedades.
¿Y así me ahorraré un cáncer?
Sólo un 10% de cánceres son genéticos: el resto son medioambientales…, ¡de los que descartarás un 35% si comes así de bien!
Victor-M Amela