Les 5 fantàstiques en la prevenció del càncer

Tots sabem que els vegetals i les fruites són rics en vitamines i minerals, que són la base  de la dieta preventiva del càncer.  Hi ha però altres substàncies amb les que estem menys familiaritzats i que també tenen un rol important.

QUERCITINA

És un flavonoid que ajuda a reduir la inflamció crònica, condició lligada al risc de càncer. Així mateix actua com a antioxidant, fet que ajuda a mantenir l’equilibri entre els radicals lliures i els antioxidants del cos, important també per gaudir d’una bona salut i disminuir el risc de càncer.

On la trobem? A les pomes (pell), cebes, te i altres vegetals.

ACID ASCÒRBIC O VITAMINA C

Protegeix la nostra informació genètica cel·lular de l’acció dels radicals lliures i evita la formació de substàncies cancerígenes.

On la trobem? Pebrots vermells i verds, taronges, raïm kiwi, brócoli, maduixes, col i coliflor.

ALLICINA

És la substància responsable de l’olor i el gust de l’all. Aquesta substància i els components relacionats amb l’all controlen el creixement cel·lular i la rotació cel·lular. Al laboratori s’ha vist que aquests components tenen la capacitat d’alentir o aturar el creixement de tumors de pròstata, bufeta, colon i teixit estomacal.

On la trobem? A l’all fonamentalment. Talla’ll deu minuts abans de cuinar-lo per tal que es pugui activar l’allicina.

SULFORAFAN

Prové del metabolisme dels glucosinolats que són components sulfurats de les crucíferes. Ajuda a la prevenció del càncer alliberant al cos de carcinògens i modificar els gens per suprimir els tumors, disminuint així el creixement del càncer.

On el trobem? A la família de les crucíferes: Brócoli, cols de Brusel·les, coliflor,  col verda, kale.

FILOQUINONA i MENAQUINONA

Són dues formes de la vitamina K. S’està indagant sobre le potencial de les metaquinones d’inhibir el creixement de certs càncers. La vitamina K és coneix pel seu paper en la coagulació de la sang així com en la formació dels óssos i en el fet que pot ajudar a evitar la calcificació dels vasos sanguinis, disminuint el risc cardiovascular.

On les trobem? Col Kale, bledes i brócoli. Com que la vitamina K és liposoluble si s’afegeix una mica d’oli en el seu consum anirà bé per afavorir-ne l’absorció.

verduras_invierno_-t

FONT: http://www.aicr.org/foods-that-fight-cancer/

 

Càncer, sobrepès i alimentació, de nou

obesity1

L’estudi més complet fins ara mostra grans diferències en la supervivència al càncer entre països

Xavier Duran 26 Nov 2014 – 20.34

Un nen o nena amb leucèmia limfoblàstica aguda, el càncer infantil més comú, té més d’un 90% de probabilitats de sobreviure al cap de cinc anys, si viu a Canadà, Àustria, Bèlgica, Alemanya o Noruega, però només entre 16 i el 50% si viu a Jordània, Lesotho, al centre de Tunísia, Jakarta (capital d’indonèsia) o Mongòlia. Aquesta és una de les dades exposades en lestudi internacional CONCORD-2 sobre la supervivència a deu dels tipus més usuals de càncer a tot el món, publicat avui a la revista “The Lancet”.

El CONCORD és un programa internacional que inclou més de 500 investigadors de tot el món i que ofereix dades comparatives sobre supervivència al càncer. L’objectiu és proporcionar directrius per a les polítiques de salut pública que permetin disminuir els casos de càncer i augmentar la supervivència. El CONCORD-1 es va publicar el 2008. El CONCORD-2 s’ha elaborat amb dades de 25 milions de pacients de càncer de 67 països. En 40 d’aquests les dades cobreixen el 100% de la població. L’estudi abasta la supervivència de pacients diagnosticats entre 1995 i 2009.

Els investigadors han ajustat els resultats per edat, sexe i altres variables i han trobat grans diferències entre països. També han apuntat possibles causes. Així, la supervivència més elevada en càncer d’estómac es dóna al sud-est d’Àsia (58% a Corea del Sud, 54% al Japó i 36% a Taiwan) probablement a causa del diagnòstic intensiu, el diagnòstic precoç i la cirurgia radical. En canvi, a Dinamarca, Malta, Polònia i Regne Unit la supervivència es troba al 18 o 19%, més baixa que a la majoria dels països europeus.

Dels deu càncer examinats, els de fetge i de pulmó tenen el pitjor diagnòstic, amb una supervivència mitjana menor al 20% tant a països desenvolupats com en desenvolupament. Això s’atribueix al fet que la majoria de pacients van al metge massa tard.

En canvi, la supervivència als 5 anys per càncer de pit i càncer colorectal ha augmentat a la majoria de països desenvolupats i a Sud-Amèrica, gràcies a diagnòstics més precoços i a millors tractaments.

Segons Claudia Allemani, autora principal de l’estudi, la majoria de factors que influeixen en aquestes diferències, com l’accés al diagnòstic, podrien millorar a molts països i reduir aquestes grans diferències.

Càncer i excés de pes

La publicació ha coincidit amb un altre article a “The Lancet Oncology” segons el qual 481.000 nous casos de càncer diagnosticats l’any 2012 a tot el món estan relacionats amb l‘excés de pes. Això representa el 3,6% de tots els casos de càncer al món. L’estudi s’ha fet amb dades de 184 països.

Naturalment, també aquí hi ha moltes diferències entre països, depenent del nivell de vida i dels hàbits de cadascun. A Nord-Amèrica n’hi va haver 110.000, gairebé la quarta part del total (23%) i, en canvi, a l’Àfrica subsahariana n’hi va haver 7.300 (l’1,5% del total). En el cas d’Europa, el nombre més gran de casos es va donar als països de l’Est, entre els quals destaca Txèquia.

L’obesitat també és un problema més gran per a les dones que per als homes. Això es deu bàsicament als càncers d’endometri i el postmenopàusic de mama. En dones, l’excés de pes va ser responsable del 5,4% dels casos i en homes de l’1,9%.

Segons Melina Arnold, autora principal de l’estudi i membre de l’Agència Internacional de Recerca en Càncer, aquests resultats afegeixen més arguments per lluitar contra l’obesitat en adults, que s’ha doblat des del 1980. Els increments més grans s’han observat a Sud-amèrica i al nord d’Àfrica.

Text íntegrament transcrit de: 

http://www.ccma.cat/324/Sobreviure-el-cancer-pot-ser-cosa-de-paisos/noticia/2606861/

Mou-te contra el càncer

make-time-break-time

Mantenir-se actiu disminueix el risc de determinats tipus de càncer. Aquesta és la bona notícia

Un estudi, publicat el mes de juny al Journal of the National Cancer Institute, constata que la inactivitat  pot jugar un rol important sobre el risc de tenir un càncer.

L’anàlisi investiga el comportament sedentari i la incidència de càncer tenint en compte varis indicadors del fet de seure,  incloent-hi les hores de mirar la TV, el temps d’oci i  la jornada laboral. En total aquesta anàlisi inclou 43 estudis sobre 400 mil persones. Les dades s’obtenen a través de qüestionaris i entrevistes realitzades als participants sobre els seus nivells d’inactivitat.

Quan es comparen  nivells més alts de sedentarisme amb els més baixos, l’estudi troba un risc més alt de càncer de colon, endometri i pulmó. En part podria deure’s, i sobretot en els casos de càncer d’endometri i de colon, a la relació entre el fet de mirar la televisió moltes hores i els mals hàbits alimentaris que això podria comportar.

Aquesta correlació entre el sedentarisme i la incidència de determinats tipus de càncer podria veure’s mitigada per altres factors com el sobrepès i l’obesitat. Un estil de vida sedentari va lligat gairebé sempre amb un alt risc de tenir sobrepès.

Entendre els mecanismes pels quals els comportaments sedentaris es poden lligar al risc de càncer és una àrea de recerca encara poc explorada.  Fent una ullada a la literatura que hi ha publicada actualment sobre el sedentarisme i aquests mecanismes, sembla que la quantitat de greix, la inflamació i la resistència a la insulina són  clau i semblen importants en el procés.

Les investigacions de l’Institut Americà per la Recerca del Càncer (AICR) posen de manifest que amb una activitat de com a mínim 30 minuts al dia  es redueix el risc de càncer d’endometri, de pit, en la menopausa, i el càncer de colon.

mou-te

MOU-TE!!!!

Font : http://www.aicr.org/cancer-research-update/2014/june_25/cru_inactivity-cancer-risk-latest-research.html

 

 

Les fruites i verdures milloren la teva salut

Fresh Vegetables, Fruits and other foodstuffs.

Un nou estudi  suggereix que amb el consum d’unes quantes fruites i verdures al dia es redueix el risc de morir de càncer si es compara amb aquells que no en mengen. De fet, a mesura que s’incrementava el consum de fruita i verdura més baix era el risc de morir al llarg de l’estudi.

L’estudi publicat a  Journal of Epidemiology & Community Health  s’ha realitzat sobre dades obtingudes d’uns 65.000 participants de més de 35 anys, que representen la població d’Anglaterra. Aquests participants responien preguntes anualment sobre quin tipus de fruita i vegetals havien ingerit en les passades 24 hores així com altres hàbits de salut.

Després d’una mitja de 8 anys, les persones que menjaven set o més fruites i verdures cada dia tenien un 33% menys de risc de morir que els seus contemporanis que no en menjaven. Fins i tot el consum d’una a tres fruites i verdures al dia reduïa el risc de mortalitat al voltant d’un 10% si es compara amb els que no en menjàven cap.

El menjar set o més fruites i verdures al dia va lligat a una reducció d’un 25% de morir de càncer. Aquest grup és el que també tenia menys probabilitats de patir una malaltia cardiovascular. Dels efectes protectors observats, tenint en compte varis factors que juguen un important paper en les morts prematures, incloent l’edat i el fet de fumar, el de menjar verdures i amanides tenia l’efecte protector més pronunciat.

De manera sorprenent, l’estudi també va trobar relació entre el consum de fruites congelades o enllaunades i un increment de la mortalitat; una relació que podria ésser causada per diferents factors. Es pensa que és a causa de l’alt contingut de sucre de la fruita en llauna d’aquella fruita que ve conservada en almívar o suc de fruita. Per altra banda també s’observa que  molt sovint les persones que consumeixen més fruita enllaunada o congelada solen menjar molts altres menjars processats, raó que també justificaria aquest augment de la mortalitat.

El que realment cal extreure d’aquest article, però,  és que  passar d’una a tres porcions de fruita i verdura al dia implica que estàs menjant millor i això indubtablement comportarà beneficis en la teva salut.

FONTS: Oyebode O, Gordon-Dseagu V, Walker A, et al. “Fruit and vegetable consumption and all-cause, cancer and CVD mortality: analysis of Health Survey for England data.” J Epidemiol Community Health. Published Online First March 31, 2014.

Saving Lives. AICR’s Impact.

http://www.aicr.org/cancer-research-update/2014/april_16/cru_fruits-veggies-cuts-risk-premature-death.html

Addictes a la glucosa. D’Otto Warburg a Manel Esteller

Sugar

Tal i com ja apuntava Otto Warburg (premi Nobel el 1931) a la primera meitat del segle XX en nombrosos articles* sobre el metabolisme de les cèl·lules canceroses, la glucosa era utilitzada per aquestes cèl·lules com a substrat fermentatiu, fet que afavoria el seu creixement de forma descontrolada.

Tot just fa dos dies que l’equip de Manel Esteller de l’Idibell  ha fet públic un estudi on ha constatat l’addició de les cèl·lules tumorals a la glucosa.

A continuació us adjunto aquesta publicació feta  a la pàgina de l’IDIBELL (Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge).

Descobreixen un mecanisme que converteix les cèl•lules tumorals en addictes al sucre

Des de fa gairebé cent anys se sap que les cèl·lules del càncer senten una especial apetència per un tipus de sucre anomenat glucosa. El tumor usa aquesta molècula com si fos la gasolina de la qual depèn un cotxe esportiu per cremar-la ràpid i créixer i multiplicar-se a gran velocitat. És un procés molt poc efectiu des del punt de vista energètic però permet la divisió ultraacelerada de les cèl·lules canceroses. És el que es coneix com a efecte Warburg, que ja va ser descrit en 1927.

Fins ara es coneixia molt poc de com la cèl·lula sana passa d’un consum energètic equilibrat a dependre d’aquest “fast food” calòric a la cèl·lula tumoral. Avui, un article publicat a Nature Communications dirigit per Manel Esteller, Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), Investigador ICREA i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona, ens proporciona una important pista per entendre aquest procés. La investigació demostra que en un de cada quatre tumors humans hi ha un excés del receptor de glucosa a la cara externa de la membrana cel·lular i aquesta proteïna actua com un imant atraient tota la glucosa que, des del torrent sanguini, passa a prop del tumor .

“Estàvem buscant gens que no funcionaven en les cèl·lules tumorals i en vam trobar un d’alterat , però desconeixíem quina era la seva funció. Vam descobrir que era el responsable d’eliminar l’excés de receptors de glucosa” ha explicat Esteller.

 “Així el que passa és que s’inactiva el gen que hauria de degradar el receptor de glucosa en condicions sanes i les cèl·lules tumorals presenten una superactivació d’aquest receptor que capta totes les molècules de glucosa del seu voltant i les fa servir per obtenir energia ràpida per proliferar. És un càncer que s’ha tornat addicte a aquesta molècula calòrica”.

“La part interessant per a futurs tractaments és estudiar si quan utilitzem fàrmacs per combatre un tumor i a més li traiem aquesta font energètica, el tumor mor perquè no pot adaptar-se fàcilment a usar altres substrats per obtenir energia per sobreviure” conclou Esteller .

 Referència de l’article

 Lopez-Serra P, Marcilla M, Villanueva A, Ramos-Fernandez A, Palau A, Leal L, Wahi JE, Setien-Baranda F, Szczesna K, Moutinho C, Martinez-Cardus A, Heyn H, Sandoval J, Puertas S, Vidal A, Sanjuan X, Martinez-Balibrea E, Viñals F, Perales JC, Bramsem JB, Ørntoft TF, Andersen CL, Tabernero J, McDermott U, Boxer MB, Vander Heiden MG, Albar JP, Esteller M. A DERL3 Associated Defect in the Degradation of SLC2A1 Mediates the Warburg Effect. Nature Communications, April 3rd, 2014.

*

-The Metabolism of Carcinoma Cells. Otto Wargburg. 1925 American Association for Cancer Research.

-The Metabolism of tumors in the body. Otto Wargburg, Franz Wind, Erwin Negelein.Published March 7, 1927

-On the Origin of Cancer Cells.Otto Warburg. Science, New Series, Vol. 123, No. 3191, (Feb. 24, 1956), pp. 309-314

Fitoquímics. Els teus millors aliats

frutas-de-colores

Els fitoquímics són els vostres grans aliats a l’hora de prevenir el càncer.

Els fitoquímics són substàncies químiques que trobem naturalment a les plantes. Aquests donen color, olor i gust a les plantes i a més tenen una incidència positiva en els processos metabolics.

Nombrosos estudis de laboratori ens demostren que els fitoquímics tenen la capacitat per:

-Estimular el sistema immunitari

-Evitar que algunes substàncies de les que bevem, mengem o respirem esdevinguin carcinògenes

-Reduir la inflamació que afavoreix el desenvolupament del càncer

-Prevenir els danys de la nostra informació genètica (DNA cel·lular) i ajudar a la seva reparació en cas de dany

-Reduir el tipus de dany oxidatiu que pot desencadenar un càncer

-Disminuir el creixement de les cèl·lules cancerígenes

-Induir l’apoptosi o mort de les cèl·lules canceroses per evitar que es repliquin

-Ajudar a regular l’acció de les hormones

En quins aliments els trobem?

–       Pastanagues

–       Tomàquets cuinats

–       Vegetals de fulla verda

–       Taronges

–       Pomes

–       Cítrics

–       Cebes

–       Alls

–       Soja i derivats

–       Crucíferes: Broccoli, cols de Brussel·les, coliflor…

–       Te verd

–       Raïm

–       Cireres

–       Albercocs

–       Cereals integrals

–       Cacahuets

–       Síndria

A gaudir i a fer salut!

Font: http://www.aicr.org/reduce-your-cancer-risk/diet/elements_phytochemicals.html

Fruites, verdures i càncer

Amb aquest article inicio una sèrie d’escrits relacionant aliments i càncer, que espero que us sigui d’utilitat.

La conferència de la Odile Fernàndez  de la que ja us he parlat fou una font d’inspiració brutal;  gràcies Odile per compartir la teva experiència amb nosaltres.

Cítrics

Fruites, verdures i càncer

S’ha constatat que un gran consum de fruita i verdura de tot tipus té uns efectes positius en la reducció del risc de patir diferents tipus de càncer.

Les fruites i les verdures contenen compostos bioactius que actuen com a protectors reduint el risc de desenvolupar un càncer. D’aquests compostos destaquem:

          Les vitamines i compostos antioxidants (Vitamina C, vitamina E, carotenoïds, seleni i polifenols)

          Fitoestrògens com els lignans i isoflavones

          Altres compostos com els glucosinalats, àcid fòlic, vitamines B2, B6 i B12, organosulfurats, vitamina A, etc. Que intervénen com a inhibidors o activadors d’enzims metabòlics , com a reparadors del DNA o regulant la diferenciació i proliferació cel·lular.

Per altra banda, cal afegir que l’efecte protector de suplements antioxidants continguts en fruites i verdures no és equivalent a l’efecte del consum de fruites i verdures

          La fibra dietètica té un mecanisme d’acció variable en la prevenció contra el càncer:

a)      Redueix el temps de trànsit intestinal i, per tant, disminueix el d’exposició de diversos carcinògens (que són metabòlits de la digestió de determinats aliments)

b)      Augmenta el volum de la femta i dilueix els carcinògens en el còlon

c)       Redueix el pH del còlon, això fa que augmenti la fermentació i la producció d’àcids grassos de cadena curta

La fibra alimentària prové tant de fruites i verdures com de cereals, llegums i fruits secs i té un efecte protector sobre el càncer de còlon.

D’aquest grup podem destacar:

  • Fruits vermells: gerds, maduixes, mores
  • Crucíferes: Cols, coliflor, bròquil
  • Cítrics: Taronja, llimona, aranja
  • Hortalisses: pastanaga, nap, api, porro, pebrot, tomàquet, all, ceba


Fruits vermells

I pel pròxim post, parlarem de la carn vermella i les carns processades.