Cereals, cereals, cereals

Cereals

Avui parlarem de cereals atenent que formen part de la base d’una alimentació equilibrada

Els cereals els podem trobar en forma de farina, pasta, flocs o gra sencer.

El gra sencer és el més aconsellable ja que s’aprofiten tots els nutrients del cereal, no obstant això, a vegades resulta més indigest si no es prepara de forma adient, per això habitualment els consumim en forma de pasta, flocs o farina.

Els cereals, ja ho sabeu, poden ser integrals o refinats. Els cereals integrals són els que utilitzen el gra sencer. Els cereals integrals són nutricionalment molt més complets que els refinats a part dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes, ens aporten vitamines del grup B en abundància i fibra, que ajuda a regular el trànsit intestinal i retarda l’absorció dels sucre a l’intestí, fet a tenir en compte pels diabètics.

Una altra classificació dels cereals és la que fem a partir del seu contingut de gluten, dada que resulta crítica per als celíacs. Com ja sabeu el gluten és una proteína que contenen alguns cereals i que, en el cas dels celíacs, és font d’importants transtorns digestius i no digestius.

Cereals amb gluten: Blat, búlgur, espelta, kamut, ordi, sègol, civada.

Cereals sense gluten: Arròs, blat de moro, mill, quinoa, fajol, amarant.

Tot i que moltes persones que fan una dieta baixa en gluten consumeixen pans de sègol i kamut. No s’ha de perdre de vista que aquests cereals, tot i que poc, contenen gluten per tant, no són aptes per celíacs.

Us parlaré d’alguns d’aquests cereals que, pel seu orígen i la poca tradició culinària, no coneixem encara prou bé però que tenen beneficis importants per a la nostra salut.

Mill: És un cereal energitzant i mineralitzant, molt ric en proteïnes, ferro i magnesi. També conté àcid silícic, necessari pel bon manteniment de la pell, les ungles i els cabells. És altament digestiu.

El prenem en forma de gra: en cremes o fent-nos unes delicioses croquetes amb aquest cereal i tonyina.

Quinoa: És un pseudocereal ja que no pertany a la famíia de les gramínies, sinó a les amarantàcies. Prové de l’Amèrica Andina. Conté tots els aminoàcids que el nostre cos necessita, això vol dir que és un aliment totalment complet a nivell proteic, igual que els cigrons. També és molt rica en ferro, càlci, fòsfor i potassi. És altament digestiva.

La podem preparar com l’arròs: en gra, bullida i acompanyada de verdures, en forma de flocs en una crema, etc.

Fajol: És també un pseudocereal, no és una gramínia. És un aliment bàsic en països freds, com Rússia, Polònia, etc. La forma més habitual de consumir-lo és en forma de pasta, els fideus que coneixem amb el nom de soba. És molt energitzant i menys acidificant que altres cereals.

Amarant: D’orígen asteca. És molt ric en aminoàcids, vitamina C, calci i fibra. Generalment es combina amb altres cereals i cal consumir-lo en poques quantitats. S’utilitza en pans, pastissos i sopes.

Continuem…

Anuncios

Llets vegetals i productes fermentats

Llet d'ametlles

Llet d’ametlles

Sobre les “llets” vegetals

La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general  i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.

Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.

Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.

Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.

L’estudi de la Universitat de València

Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals.  Aquests productes  han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades

Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.

Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a  calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.

Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics.  De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.

FONTAsociación RUVID. “Alternative to yogurt.”ScienceDaily, 3 Jan. 2014. Web. 5 Jan. 2014.

Liquats vegetals: http://www.liquats.com/

 

Els nadons i els cereals

cereals bebes

La Trinitat Gilbert ens ofereix un article sobre els cereals per nadons a l’ETSELQUE MENGES.

Quan comencem a donar-los cereals? Quins cereals introduïm primer? Com han de ser?

Consulteu-lo.  Jo també hi dic la meva

www.etselquemenges.cat/fills/arriba-el-dia-que-la-criatura-pren-cereals-21553/

Fora dietes. Menjar bé per aprimar-se.

dieta mediterrània oct2010

Avui he revisat de nou un article del Dr. Masgrau que m’ha fet pensar molt en tot aquest món de les dietes, els règims, l’estètica del cos i el sacrificis que tanta gent es veuen empesos a fer perquè no se senten a gust amb ells mateixos

Reprodueixo una part d’aquest escrit que m’ha cridat l’ atenció, que podeu llegir íntegre a: http://www.masgrau.net/index.php?q=ca/node/185

“Què menjar, doncs?

S’ha de menjar equilibrat, es repeteix arreu, malgrat sigui un eufemisme per treure importància a la qualitat de l’aliment. Què vol dir equilibrat? Una determinada proporció de principis immediats: d’hidrats de carboni, greixos i proteïnes que les estadístiques semblen indicar com més saludable. Però no es té en compte que el metabolisme actua com una planta transformadora que descompon el què li arriba en els seus elements més minúsculs per sintetitzar després el què el cos necessita; en èpoques de penúria ho aprofita tot, però quan se’l sobrecarrega, no sap que fer amb el sobrant.

Està clar que l’equilibri no ha d’estar tant en el plat com en la ment de qui menja. La dieta, més que equilibrada, ha de ser adequada a l’edat, l’estil de vida i l’hàbitat: així la dieta dels esquimals a base de proteïnes i greixos, seria inadequada als tròpics, que segueixen una alimentació vegetal impensable pels esquimals.

Quins són els aliments més sans? Doncs els que estan més lluny en l’escala biològica: fruites, rels, tubercles i vegetals (base de l’alimentació dels primats), i en segon terme ous i peix. La carn, millor quan menys se’ns assembli: així, l’aviram s’assimila millor que el porc o la vedella.

Calmar les emocions

És molt difícil aprimar-se mirant només el plat. Què és bo? En quina quantitat? Quines combinacions són les correctes? En la societat de l’abundància, el menjar ha esdevingut un problema.

El contingut del plat només és una petita part de la qüestió, el més greu és no agradar-se, tenir una mirada censuradora sobre un mateix i sobre el que es menja, i una sensació de decepció relacionada amb l’excés de pes. No se li pot donar tota la culpa al que ens alimenta, al què ens manté amb vida, i cal no perdre de vista que és el vaivé de l’existència el que modela el cos.

No es pot barrejar l’aliment amb els estats emocionals alterats. Com ja s’ha dit, menjar amb ansietat i frustració alimenta l’ansietat i la frustració, i aquest és el denominador comú en els trastorns alimentaris. En convidar a la transgressió, la culpabilitat sol estar també present als àpats. De res serveix estar tan pendent de què es menja, quan el que ho està desbaratant tot són les emocions.

La clau per aprimar-se és trencar el cercle viciós de l’ansietat. Però no només aquella que s’intenta calmar picant, i que porta com conseqüència un augment de pes que genera més ansietat, sinó tota tensió en el moment de les menjades. És possible que la pròpia preocupació per no engreixar-se afavoreixi l’acumulació de greix. Procurar-se l’aliment és la  e-moció més bàsica, pel que és normal que la resta de les emocions interfereixin amb la nutrició…

Reeducar el paladar

Qui és conscient que menja malament, el primer que ha de fer, és menjar bé. Mentre el paladar es deleixi amb el que no convé, no hi haurà res a fer. Que és el que convé? Tothom ho sap, no cal consultar a cap especialista: alimentar-se com sempre s’ha fet, a base de fruites, verdures, cereals, llegums, fer exercici, i sobretot, no abusar de res.

Una dieta original

La dieta original és la dels orígens. Cal deixar de mirar el menjar com un enemic, com quelcom que ens perjudica; tampoc com un problema: el problema és no tenir què menjar. S’han de plantejar les coses tal com són: l’aliment ens dóna la vida. Si l’home és el que menja, ens hem de demanar quina vida volem; volem alimentar-nos d’animals de granja, de productes industrials, de conservants i estabilitzants, de pinso, transgènics…

El segon precepte d’una dieta original és no combatre, en cap cas, el sobrepès; en cap circumstància es justifica anar contra un mateix, ni tan sols contra el propi greix, doncs és una batalla perduda de la que sempre una part d’un mateix en sortirà perjudicada. S’ha d’acceptar el propi cos; no tots podem ser apol·linis. No s’ha d’anhelar el que no s’és, sinó acceptar el que s’és com a punt de partida per qualsevol canvi, fins i tot el de la línea. Està clar que, així com de lluny fa més patxoca una bona imatge, a prop el que és atractiu és el benestar que es transmet.

La clau per aprimar-se no està tant en el plat sinó en la ment; no està en la voluntat, sinó en l’enteniment, que fa possible canviar la submissió als règims per una bona alimentació.

La tercera consideració és no renunciar de cap manera a l’associació entre el menjar i el plaer; el sentit del gust és imprescindible per una bona digestió i assimilació dels aliments.

I, per últim, hem de tenir en compte que el fet de menjar és, en els humans, quelcom més que la supervivència; entorn del menjar s’ha creat el llenguatge, i l’home s’ha fet sapiens. No es pot oblidar que sapiència és, en el seu origen, saber trobar el sabor de les coses”