Descobreix el MISO

Sopa de miso

El miso és un fermentat de soja amb un cereal i sal marina. L’agent fermentador és l’Aspergillus oryzae, un fong filamentós altament utilitzat en la cuina japonesa i xinesa per fermentar la soja.

El fet que sigui un producte fermentat augmenta la digestibilitat de la soja i ajuda a repoblar la flora intestinal, entre altres. Així mateix el contingut en àcid linoleic i lecitina ajuden a dissoldre el colesterol adherit a les parets dels vasos sanguinis.

És un producte amb un percentatge de sal  important que els hipertensos han de tenir en compte.

Tipus de miso:

Hatcho miso:  Fermentat de soja 100%. De gust més fort.

Mugi miso: Fermentat de soja i ordi (“cebada””)

Hatcho miso: Fermentat de soja i arròs integral. De gust més suau

 

Com el cuinem?

Generalment s’afegeix a la sopa de miso, al brou o a les cremes de verdures . Una cullerada petita per ració. Sempre s’afegeix un cop cuinat, quan ja hem tancat el foc

També es pot barrejar amb tahín (crema de sèsam) per preparar un paté per untar.

Heu de tenir en compte que com que és un fermentat i conté organismes vius  NO ES POT BULLIR si volem que mantingui els seus efectes.

Cal adquirir-lo, com resulta evident, SENSE PASTEURITZAR

 

On el trobem?

El podeu aconseguir a les botigues especialitzades en productes de macrobiòtica, productes orientals i en general a botigues amb segell eco.

I si teniu alguna qüestió o comentari contacteu-me: Anna Vilaginés

 

 

 

 

 

Llet de soja, bona alternativa a la llet de vaca?

Llet de soja

Hi ha molta gent que per diverses circumstàncies ha deixat de prendre llet de vaca i s’ha passat a la llet de soja.

Però, què en sabem d’aquest aliment? Com s’el·labora ? Què ens aporta?

La soja és un aliment ric en proteïna vegetal entre altres nutrients. I la llet de soja no és res mésque soja  triturada en aigua calenta, liquada, filtrada i envasada. En aquests liquats de soja que trobem al mercat, la soja és crua. Vindria a ser com un liquat de mongetes o cigrons. Per axò cal que aquesta llet de soja abans de consumir-la es faci bullir, cal coure-la bé per tal que el cos en pugui assimilar bé els seus nutrients i no tingui efectes colaterals com ara flatulències o mals de ventre, tan comuns en els llegums. Com a mínim cal fer-la coure uns 10-15 minuts.

Així mateix a l’hora d’escollir una llet de soja cal que tinguem en compte diverses coses. Primerament ens hem d’assegurar que sigui llet de soja de cultiu ecològic, per evitar introduir al nostre organisme soja transgènica i segonament, hem de considerar els additius que s’hi afegeixen per transformar-ne el gust, com ara sucres, xarop d’atzavara, calci o cacau que aporten gustos i nutrients addicionals. Llegiu bé les etiquetes i escolliu a poder ser la llet de soja menys processada.

I ja per acabar tingueu present que no se n’ha d’abusar, un consum moderat dins d’una dieta variada ens permetrà gaudir-ne i no perjudicarà el nostre organisme.

De totes maneres la llet de soja tan sols és un exemple de la diversitat de llets vegetals del mercat. Atreviu-vos amb la llet d’arròs, de civada, d’ametlles, d’espelta o de kamut que tampoc contenen colesterol ni lactosa.

En parlem en una propera ocasió.

I si teniu qualsevol dubte consulteu-me a elplaerdemenjarbeisa@gmail.com

Anna

Prepara la carmanyola: AMANIDA DE LLENTIES

 

amanida de llenties

Us suggereixo un plat  que us resultarà molt fàcil de fer i  que podeu posar-lo a la carmanyola per endur-vos-el a la feina.

És plat vegetarià 100%, això vol dir que no hi tobareu gota de colesterol.

AMANIDA DE LLENTIES

– Llenties (Bullides amb una fulla de lloré)

-Arròs integral

-Tomàquet trocejat menut

-Pebrot verd/vermell trocejat menut

-Ceba tendra trocejada

-Pipes de girasol

-Oli d’oliva verge

-Gomasio amb algues (Sèsam mòlt amb sal i algues)

La combinació de les proteïnes dels llegums amb les dels cereals dissenyen un plat complert a nivell proteic, que no cal acompanyar amb carn ni peix.

La presència de pebrot, tomàquet i ceba aporten frescor, vitamines i minerals. El pebrot és molt ric en vitamina C, fet que afavoreix l’absorció del ferro aportat per les llenties.

Recordeu que tant les llenties com l’arròs integral són rics en hidrats de carboni i fibra.

Les pipes de gira-sol arrodoneixen el plat enriquint-lo amb vitamina E, un potent antioxidant

El gomasio ens aportarà un toc de sal, calci i diversos minerals provinents de les algues, entre altres nutrients.

BON PROFIT!

 

Convida’m a gelat

Ja estic a punt d’anar-me’n de vacances i no em puc estar de parlar-vos dels reis de l’estiu, els gelats.

Per a tots aquells  que us agraden aquests dolços de consum estival us vull fer unes recomanacions nutricionals que us donaran un cop de mà a l’hora d’escollir.

Els que teniu el colesterol o els triglicèrids  alts en sang, sobrepès o diabetes heu d’anar alerta a l’hora de triar, de totes maneres teniu molts opcions que us poden anar bé i us permetran gaudir d’un producte de temporada.

El gelat es una beguda o crema congelada, fet  a base de llet i aromatitzada amb substàncies emprades en confiteria*.

Per norma general els gelats cremosos (amb base de nata o crema de llet) tenen una aportació calòrica considerablement alta a causa de la important quantitat de sucres (d’un 15 a un 30%) i greixos  (d’un 10 a un 30%) en la seva composició.

Opcions més lleugeres:

Gelat sense sucre . Substituïnt els sucres per l’estèvia, un edulcorant natural, reduim en un grau important la quantitat de calories del gelat i creem un producte apte per al consum dels diabètics.

Sorbets o granizats. Gelats de polpa de fruita amb un alt contingut d’aigua. No contenen greixos i per tant, tampoc no contenen colesterol i això els fa aptes al consum a aquelles persones que han de vigilar l’ingesta de greixos, no obstant això cal fer-ne un consum esporàdic a causa de l’elevat contingut en sucres. No aptes per a diabètics.

-Iogurt gelat amb sucre o  estèvia. És l’alternativa intermitja a les dues anteriors. És un gelat amb menys contingut de greixos (fet a base de iogurt i/o llet) amb certa cremositat però amb una aportació calòrica més baixa. Així mateix els que porten estèvia resulten igualment òptims per als diabètics.

El iogurt de gelat es sol acompanyar amb fruites (boletes de meló, síndria, pinya, plàtan, maduixes), amb xocolata o amb diversos productes de confiteria amb molt de sucre. Alerta amb aquestes temptacions tan dolces. La fruita és la millor opció!

Pel que fa els nens, deixeu que gaudeixin d’un gelat cremós de tant en tant, un gran plaer que pot substituir un berenar i que els aporta calci en quantitat.

Bon estiu!

*DIEC2 (Diccionari de la llengua catalana. Segona edició)

Fer mató a casa, propietats i recomanacions.

Hola, avui farem mató i parlarem dels beneficis d’aquest aliment tant nostrat del qual ja trobem referències a llibres de cuina catalana medieval com El llibre de Sent Soví (S. XIV)

Ingredients:

– 1 litre de llet fresca sencera

– el suc d’una llimona

– un drap de cotó espès, espès

– Uns minuts de temps (7 a 15 min)

Posem la llet fresca en un tupí i  la portem gairebé al punt d’ebullició.  Quan tot  just veiem que vol començar a fer la xup-xup la retirem del foc.

Tirem el suc de la llimona per sobre i esperem  uns 5 minuts. Observem com la llet es qualla.

Colem el contingut a través del drap de cotó, veiem com tot el quall queda retingut.

El deixem reposar uns minuts i el posem en un recipient que ens permeti guardar-lo a la nevera fins que el consumim.

D’1 litre de llet en surten uns 200 grs. de mató.

El mató és una font molt important de calci, porta tres vegades més de proteïnes que la llet i una proporció de greixos  -saturats, això si- que el fa idoni per al consum d’aquelles persones que han de tenir el colesterol a ratlla però volen incorporar un lacti a la seva dieta. Té un baix contingut de sucres, tot i que per consumir-lo la mel amb què l’acompanyem fa rodona aquesta aportació.

Valors nutricionals per 100 grs de mató:

117 Kcal

Proteïnes: 9,9 grs

Greixos: 7,6 grs

Hidrats de carboni: 2,3 grs

I per acabar unes referències literàries entorn el colesterol, la  salut del cor i el consum de greixos.

Vida d’infart: La felicitat en temps de colesterol (Lluís Massana)

La ciència de la Salut (Valentí Fuster)