Llet, llet, llet i fractures d’ossos.

Llet de vaca

Segons un estudi publicat en el British Medical Journal* (BMJ) el dia 28 d’octubre un consum elevat de llet en homes i en dones no és garantia d’un risc menor de fractures, és més, s’associa a una taxa més alta de mortalitat.

Aquest comportament observat amb el consum de llet de vaca però, no s’observa amb la mateixa intensitat, en el cas del consum de productes fermentats com el iogurt I el formatge, això es relaciona, en part, a l’alta quantitat de lactosa i galactosa, sucres senzills continguts en la llet de vaca i que contenen amb menys concentració els productes fermentats.

No obstant això cal provar aquesta causalitat a través de nous dissenys experimentals,.

Ara bé, aquestes dades, també han qüestionar la validesa de les recomanacions de consum d’altes quantitats de llet per prevenir les fractures òssies

*BMJ 2014;349:g605

http://www.bmj.com/content/349/bmj.g6015

Anuncios

Descobreix el MISO

Sopa de miso

El miso és un fermentat de soja amb un cereal i sal marina. L’agent fermentador és l’Aspergillus oryzae, un fong filamentós altament utilitzat en la cuina japonesa i xinesa per fermentar la soja.

El fet que sigui un producte fermentat augmenta la digestibilitat de la soja i ajuda a repoblar la flora intestinal, entre altres. Així mateix el contingut en àcid linoleic i lecitina ajuden a dissoldre el colesterol adherit a les parets dels vasos sanguinis.

És un producte amb un percentatge de sal  important que els hipertensos han de tenir en compte.

Tipus de miso:

Hatcho miso:  Fermentat de soja 100%. De gust més fort.

Mugi miso: Fermentat de soja i ordi (“cebada””)

Hatcho miso: Fermentat de soja i arròs integral. De gust més suau

 

Com el cuinem?

Generalment s’afegeix a la sopa de miso, al brou o a les cremes de verdures . Una cullerada petita per ració. Sempre s’afegeix un cop cuinat, quan ja hem tancat el foc

També es pot barrejar amb tahín (crema de sèsam) per preparar un paté per untar.

Heu de tenir en compte que com que és un fermentat i conté organismes vius  NO ES POT BULLIR si volem que mantingui els seus efectes.

Cal adquirir-lo, com resulta evident, SENSE PASTEURITZAR

 

On el trobem?

El podeu aconseguir a les botigues especialitzades en productes de macrobiòtica, productes orientals i en general a botigues amb segell eco.

I si teniu alguna qüestió o comentari contacteu-me: Anna Vilaginés

 

 

 

 

 

Llets vegetals i productes fermentats

Llet d'ametlles

Llet d’ametlles

Sobre les “llets” vegetals

La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general  i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.

Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.

Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.

Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.

L’estudi de la Universitat de València

Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals.  Aquests productes  han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades

Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.

Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a  calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.

Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics.  De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.

FONTAsociación RUVID. “Alternative to yogurt.”ScienceDaily, 3 Jan. 2014. Web. 5 Jan. 2014.

Liquats vegetals: http://www.liquats.com/