El teu cor et demana magnesi

 

Pipes de carabassa

El magnesi (Mg) és un mineral molt important per al nostre cos tot i que a vegades li restem importància parlant d’altres com el calci i el ferro, que igualment són imprescindibles.

El magnesi és un mineral essencial, això vol dir que l’hem d’obtenir de fonts externes perquè el cos no el sintetitza,. Es troba amplament distribuït pel nostre cos, el 60-65% d’aquest es concentra als òssos, un 27% al múscul i la resta en altres cèl·lules i líquid extracel·lular.

Intervé gairebé en la totalitat dels processos bioquímics que passen al nostre cos i hi té un paper molt transcendent.

Nombrosos estudis han conclòs que el magnesi té una especial rellevància en el bon funcionament del cor i en la prevenció de l’ictus, hipertensió i diabetes tipus 2.

Per tal de cobrir les necessitats diàries de magnesi és necssària la ingesta d’uns 250-350 mg de magnesi. Si es fa una dieta variada que inclogui sobretot verdures de fulla verda, llavors, llegums fruits secs i fruita tindrem l’aportació necessària d’aquest mineral.

En condicions normals no cal prendre suplementacions a no ser que ens ho prescrigui un professional de la salut.

A continuació us adjunto llistat d’aliments rics en magnesi que són fàcils d’incorporar a la dieta

 

Magnesium

 

 

Dades nutricionals per 100 grs. d’aliment extretes de USDA(United States Department Agriculture)

Anuncios

Llets vegetals i productes fermentats

Llet d'ametlles

Llet d’ametlles

Sobre les “llets” vegetals

La “llet” a base de fruits secs i cereals representa una alternativa a les llets animals i a la llet de soja. Aquests liquats vegetals tenen components amb una gran valor nutricional que aporten nombrosos beneficis per la salut del públic en general  i pels grups de consumidors amb nececessitats especifiques:intolerancia a la lactosa, al·lèrgia a la llet de vaca, vegetarians.

Aquestes “llets” vegetals es caracteritzen per tenir àcids grassos saludables i sucres de baix índex glucèmic. A més constitueixen una font important de vitamins B i E, components antioxidants (fitoesterols i polifenols) així com fibra dietética que ajuda a millorar la salut intestinal.

Són aliments rics en potassi i pobres en sodi, de manera que ajuden a mantenir un equilibri en el balanç d’electròlits.

Les “llets” derivades de fruits secs són especialment recomanades a les dones embarassades per la seva riquesa en acid fòlic i el rati calci/fòsfor és molt bo. Tot això, a més l’absència de lactosa, proteïna de la llet i gluten, fa que aquestes “llets” siguin un molt bon substitut de la llet de vaca.

L’estudi de la Universitat de València

Científics de la Universitat de València han obtingut nous productes fermentats amb bacteris probiòtics a partir de cereals i fruits secs- el que coneixem per llets vegetals- que són una alternativa als iogurts convencionals.  Aquests productes  han estat dissenyats pensant en les persones que tenen al·lèrgies alimentàries a la llet de vaca, la lactosa o que presenten intolerància al gluten, així com per les dones embarassades

Des del laboratori de l’Institut d’Enginyeria dels Aliments pel Desenvolupament, l’equip ha treballat amb ametlles, civada i avellanes i ben aviat analitzarà l’ús de les nous i les castanyes. L’Institut d’Agroquímica i Tecnologia dels Aliments (IATA-CSIC) i el University College de Dublin (Irlanda) també han col·laborat en aquest estudi.

Els estudis in vitro mostren com alguns d’aquests productes tenen propietats anti-inflamatòries sobre les cèl·lules de l’intestí, fet que pot ajudar a  calmar les reaccions al·lèrgiques causades pels aliments i incrementa la biodisponibilitat de ferro. Les caseïnes de la llet a part d’estar en la llista d’al·lèrgens, dificulten l’absorció del ferro.

Els resultats obtinguts tan sols ens mostren que les llets estudiades són una bona base per al creixement i viabilitat de bacteris probiòtics.  De totes maneres el projecte contribueix a incrementar el coneixement sobre les propietats nutricionals i la influència sobre la salut de les “llets” vegetals.

FONTAsociación RUVID. “Alternative to yogurt.”ScienceDaily, 3 Jan. 2014. Web. 5 Jan. 2014.

Liquats vegetals: http://www.liquats.com/

 

ESMORZA!

healthy-breakfast-120516

El curs escolar comença de nou i amb ell arriben de nou les rutines familiars: ens hem d’organitzar i ordenar els dies, les hores i els àpats en família.

L’esmorzar és l’àpat més important del dia, aquest ens aporta l’energia per poder dur a terme les nostres activitats diàries: treballar, estudiar, fer esport, passejar, caminar…

Per altra banda aquest primer àpat del matí també ajuda a controlar el pes corporal ja que determina l’aportació i l’assimilació energètica al llarg del dia, per això és tant important que els nens esmorzin, fet que ens ajudarà a controlar l’obesitat infantil.

Per una completa aportació de nutrients cal que incorporem diferents grups d’aliments

– Fruita fresca: en forma de suc o de peça (més aconsellable). Aporta vitamines, sals minerals, aigua, fibra…

– Pa integral, cereals integrals. Aporten hidrats de carboni, vitamines del grup B, fibra…

– Lactis de cabra/ovella i molt millor si són fermentats. Aporten de proteïnes, calci, vitamina D…

Si teniu necessitat de llet líquida us recomano llet vegetal de civada, ametlles, arròs

– Pernil cuit o gall dindi. Aporten proteïnes, poca quantitat de greixos però sovint tenen un excés de sal.

Aquí us deixo algunes idees d’esmorzars:

1) Barreja de 4 cereals integrals amb trossos de fruita, nous i un iogurt de cabra

2) Suc de taronja. Torrada de pa integral de sègol amb crema de sèsam (ric en calci, magnesi i greixos) i un got de llet vegetal d’ametlles

3) Peça de fruita fresca. Torrada sucada amb oli d’oliva verge extra i gall dindi i un iogurt de cabra.

Per mig matí:

1) Entrepà  petit de formatge, pernil cuit, gall dindi

2) Fruita fresca o fruits secs + infusió

EVITA!

No esmorzar

Fer un cafè i ja està

La pastisseria industrial

El sucre

 

Llegums, cereals, llavors i fruits secs. Menja-te’ls

Llegum i cereal

Avui us explicaré com obtenir proteïnes a partir d’aliments de procedència vegetal.

Com ja sabeu no és necessari menjar carn per tenir una aportació correcta i equilibrada de proteïnes a la nostra dieta.

Cereal + llegum

Llegum+ llavors

Aquestes són dues de les combinacions d’aliments que suposen una bona font de proteïnes

Cereals: Blat, mill, civada, arròs.

Llegums: Cigrons, llenties, mongetes seques, pèsols, azukis

Llavors: Sèsam, pipes de girasol.

Pel que fa  la primera combinació els aminoàcids que no vénen aportats pel cereal els aporta el llegum i els que no aporta el llegum es complementen amb els del cereal. Són dos aliments molt complementaris.
La proporció ha de ser:  ¾ de cereal per ¼ de llegum.

Així mateix al mercat trobem altres aliments de procedencia vegetal que són rics en proteïnes: tofu, seitan, tempeh, llevat de cervesa, fruits secs, entre altres.
Dels aliments derivats de la soja vull destacar el tempeh. El tempeh és un fermentat dels grans de soja amb un fong (Rhizopus oligosporus). Aquest aliment té una avantatge clara sobre els altres productes derivats de la soja. Conté vitamina B12, que és de vital importancia per a l’assimilació de ferro.
La vitamina B12 es troba majoritàriament en productes d’origen animal, per això el tempeh és un gran aliment per als vegetarians que no consumeixen cap aliment d’orígen animal

Idees de plats per cuinar:

    • Cous-cous amb cigrons i verdures
    • Amanida d’arròs integral amb llenties i verdures
    • Pasta amb pèsols i gambes
    • Cigrons amb verdures i pa
    • Amanida de llenties amb nous i sèsam
    • Amanida d’arròs amb fruits secs
    • Azukis amb verdures i pa
    • Pasta amb nous
    • Torrada amb humus de cigrons (Cigrons amb llavors de sèsam i espècies)

Nuts