Teach every child about food. Ensenyeu els nens a menjar!

Una TED talk de Jamie Olivier, un xef anglès que lluita per combatre l’obesitat. Grans companyies, vida moderna, costums heretats, menjadors escolars…

Anuncios

Llet, llet, llet i fractures d’ossos.

Llet de vaca

Segons un estudi publicat en el British Medical Journal* (BMJ) el dia 28 d’octubre un consum elevat de llet en homes i en dones no és garantia d’un risc menor de fractures, és més, s’associa a una taxa més alta de mortalitat.

Aquest comportament observat amb el consum de llet de vaca però, no s’observa amb la mateixa intensitat, en el cas del consum de productes fermentats com el iogurt I el formatge, això es relaciona, en part, a l’alta quantitat de lactosa i galactosa, sucres senzills continguts en la llet de vaca i que contenen amb menys concentració els productes fermentats.

No obstant això cal provar aquesta causalitat a través de nous dissenys experimentals,.

Ara bé, aquestes dades, també han qüestionar la validesa de les recomanacions de consum d’altes quantitats de llet per prevenir les fractures òssies

*BMJ 2014;349:g605

http://www.bmj.com/content/349/bmj.g6015

Dieta ANTICÀNCER (Conferència Odile Fernández a Biocultura)

rainbow diet

Durant la meva jornada a Biocultura 2013 vaig assistir a una conferència impartida per una metgessa de capçalera, l’ Odile Fernández, autora de Mis recetas anticáncer, que ha superat amb èxit un càncer d’ovari  gràcies, en part,  a l’adopció d’uns hàbits alimentaris que va aprendre a mesura que avançava i tractava la seva malaltia.

L’Odile relata que va sortir de la facultat de medicina desconeixent  aquesta la relació tant directa que hi ha entre alimentació i càncer, i que dia rera dia es constata amb més contundència. L’estudi EPIC,  realitzat a nivell europeu,  n’és un bon exemple.

Resumint:

En el desenvolupament d’un càncer. Els factors genètics hi tenen un pes específic d’un 5 a un 10%,  els factors ambientals hi fan la resta (90-95%) i entre aquests l’alimentació.

El 35% dels càncers de la nostra societat tenen com a causa  l’alimentació i de tots, els que hi tenen una relació més directa  són el càncer de colon, esòfag, estomac, mama, endometri, pròstata i ovari.

L’Odile ens va donar quatre pautes senzilles que podem aplicar a la nostra alimentació.

Aliments a evitar:

– Greixos animals (Els de la carn, la llar, la mantega)

– Carns vermelles processades (Embotits i pernil)

– Greixos trans (Els de la margarina i de molts productes de brioixeria)

– Sucres refinats (Sucre blanc, begudes refrescants, brioxeria industrial, gominoles…)

– Fregits

– Torrats i recremats de barbacoa

– Salats

Aliments a reduir:

– Carn vermella (vedella, xai, cabrit, porc)

– Llet i derivats (llet, iogurts, gelats, natilles, flams)

Aliments a consumir (antícáncer):

– Cítrics

– Gingebre/ Cúrcuma/ Llavors de lli / Orenga

– Llegums

– Oli d’oliva

– Te verd

– Cereals integrals

– Ceba, tomàquet, verdures verdes, alls, cebes, pastanagues

– Algues

– Crucíferes: Cols, broccoli, coliflor

– Cacao

-Fruits secs

– Fruits vermells: Maduixes, mores, gerds

Com més color tingui la nostra dieta, més propietats anticancerígenes té.

Us recordo que el doctor Franco Berrino, entrevistat al programa Singulars, l’entrevista del qual vaig transcriure en aquest bloc, tot això ja ens ho comentava.

Nens, consum de llet de vaca i ferro

llet

Un article publicat el 17 de desembre al Diari Oficial de l’Academia Americana de Pediatría (AAP) per un equip de científics de la Universitat de Toronto  (Jonathon L. Maguire et al)  posa de manifest que un consum excessiu de llet de vaca en nens de dos a cinc anys pot afectar els dipòsits de ferro del seu organisme.

L’estudi es va realizar entre 2008 i 2010 a 311 nens d’edats compreses entre 2 i 5 anys. En aquest es van valorar diferents paràmetres com la quantitat de llet de vaca que bebien els nens, els nivells de vitamina D, els suplements de ferro, el temps a l’aire lliure, la pigmentació de la pell, l’índex de massa corporal i l’ús del biberó.

De les conclusions de l’estudi en podem remarcar:

a) Que augmentant el consum de llet de vaca es mantenen els nivells de vitamina D però disminueixen les reserves de ferro del cos

b) La suplementació de de vitamina D a l’hivern és important en nens que tenen la pell més fosca així com  també el temps que estan a l’aire lliure

L’estudi recomana un consum de dues tasses de llet per dia i no més (equivalent a 0,5 l) per tal de conservar els nivells de vitamina D i amb un mínim efecte sobre les reserves de ferro.

Adjunto link de l’article

http://pediatrics.aappublications.org/content/early/2012/12/12/peds.2012-1793.abstract

El mite de la llet

Vull compartir amb vosaltres un  article sobre la llet escrit per Miquel Masgrau Bartis,  metge i practicant de la medicina tradicional xinesa.

La dietètica oficial acostuma a aconsellar que es prengui llet i els seus derivats degut al seu alt contingut en calci. De la mateixa manera que s’afegeix sal al brou quan està fat, sembla lògic que la descalcificació s’ha de subsanar prenent calci, pel que moltes persones beuen diàriament un o més vasos de llet amb la intenció de compensar la pèrdua de massa òssia. Però el cos humà no és una olla, i una cosa és la quantitat de calci que conté un aliment i una altra ben diferent la proporció d’aquest calci que s’absorbeix, s’assimila i acaba dipositada als ossos.

La llet de la mare és un excel·lent aliment pel nadó; no li cal res més per créixer a una rapidesa que gairebé es poden veure els canvis dia a dia. Però que sigui tan bona pel nadó no vol pas dir que sigui adequada en altres etapes de la vida. Ans al contrari, forces raons fan creure que la llet materna és només pels lactants.

La mateixa naturalesa de la llet mostra que és una substància per ser mamada: cal consumir-la a mesura que es produeix, ja que un cop munyida es fa malbé de seguida. Perquè es conservi cal manipular-la i transformar-la en iogurt o formatge, o bé bullir-la o pasteuritzar-la, procés que altera alguns dels seus components.

Només amb una ullada al regne animal, la naturalesa mostra que els animals adults no mamen. Només l’home beu la llet d’una altra espècie. La llet de vaca és molt diferent a la humana en la quantitat de proteïnes i greixos. Però el que és sobretot diferent són les substàncies químiques, que tenen una intensa acció sobre l’organisme del vedell: són les hormones pituitàries, hipotalàmiques, esteroides, tiroidees, paratiroidees, pancreatiques, adrenals, sexuals… hormones que són excel·lents per regular el metabolisme del vedell, però inadequades per les altres espècies: només mamant, el vedell dobla el seu pes en un mes i mig, mentre que el nadó humà necessita sis mesos. El volum d’algunes persones dels Estats Units rural pot tenir alguna cosa a veure amb què en aquest país es beu més llet que aigua.

La llet de vaca no és un aliment sa. La llet facilita la producció de mucositats, i el seu consum en nens i adults està relacionat amb la rinitis, la sinusitis, l’asma i amb trastorns ginecològics, entre altres. La relació és tan evident, que en molts casos les malalties desapareixen després de deixar de prendre llet. Cal doncs prescindir dels làctics quan es pateix algun dels trastorns citats, consell que es podria fer extensible a totes les persones amb trastorns de salut.

D’altra banda, no es pot obviar que la llet no és el que era. Ni els mateixos ramaders beuen la llet de les seves munyidores, s’estimen més la de tetrabrick, gairebé incorruptible, sense data de caducitat; el pinso dóna un gust tan fort a la llet que res té a veure amb la de les vaques que pasturen al seu aire pels prats. A les granjes, les vaques de munyir estan totes juntes, sovint gairebé immobilitzades i, amb aquesta existència tan antinatural, han de ser protegides contínuament per antibiòtics, vacunes i altres medicaments, part dels quals passa a la llet junt amb els pesticides i plaguicides que les vaques ingereixen amb el pinso.

La llet és un aliment molt complert i específic que lliga la mare amb el nadó i la vaca amb el vedell. De la mateixa manera que la llet materna ens humanitza, pot ser que la llet de vaca ens faci ser una mica rumiants, flegmàtics i gregaris.

Pel que fa a la seva suposada acció preventiva de l’osteoporosi:

  • Desprès de 25.000 anàlisis de sang es va trobar que les persones que prenien de tres a cinc gots de llet cada dia tenien els nivells més baixos de calci en sang.
  • Els xinesos que han introduit la llet a la seva dieta pateixen més osteoporosi, quan teòricament hauria de ser al revés, ja que prenen quatre cops més calci que els que segueixen la dieta tradicional.
  • També s’ha vist que l’osteoporosi és més acusada en aquelles persones que, sense haver-ne pres mai, comencen a beure llet animal.
  • L’osteoporosi és una malaltia dels paísos consumidors de productes làctics, que suposadament la prevenen amb aquest aliment. Aquests paisos “avançats”, curiosament tendeixen a escurçar el temps de la lactància i a subministrar llet de vaca durant la resta de la infantesa i en l’edat adulta. Potser degut a aquest escurçament de la lactància materna, alguns dels consumidors de llet es poden considerar addictes: en aquest cas fóra aconsellable substituir la llet de vaca per altres líquids blanquinosos més sans, com ara la llet d’ametlla, d’avellana, de soja, d’arròs, d’avena, de xufla o de sèsam.

http://www.masgrau.net/index.php?q=ca/node/51

Alimentació i càncer

Després d’escoltar el Dr. Franco Berrino, membre del Fons Mundial per la recerca contra el Càncer, al programa Singulars emès el 17 d’octubre us passo un resum d’algunes de les seves paraules que crec que són molt concloents, sobretot les que fan referència a la prevenció del càncer a través de bona alimentació.

1) Cal reduir i/o suprimir el consum de carn vermella i de carn processada, dos dels majors causants del càncer d’estomac i intestí. La carn vermella té molt ferro, que és oxidant i afavoreix la formació de substàncies tòxiques a l’intestí.

2) Mantenir un pes regular, evitar sobrepès. Per això l’aportació de proteïnes a la nostra dieta no pot superar el 10% dela ingesta diària. Una dieta excessivament proteica engreixa.

3) Es recomana el consum de peix com a font de proteïnes, sobretot peix blanc i peix blau en forma de peces petites.

4) El sucre i les farines refinades cal evitar-los. Mai en la història s’havia menjat tanta farina refinada com ara. La farina excessivament refinada i el sucre disparen els nivells de sucre a la sang i això fa que es produeixi un excés d’insulina fet que te diverses conseqüències:

a) Es diposita més greix als teixits

b) En les dones més producció d’estrògens, i això afavoreix el càncer de mama, de manera molt directa.

Per evitar l’augment del sucre en sang és millor el consum de pa integral que el blanc, menjar poques patates, que disparen la glicèmia i no menjar dolços comercials, molt millor fer els pastissos a casa.

A principis de segle es menjaven 5 Kg de sucre/ persona i ara se’n mengen 50 Kg/persona i any

Els nens han de conèixer els dolços com més tard millor. El dolç és necessari però cal utilitzar dolços naturals. Hi ha dolços senzills de fer, posem-ne un exemple.

Farina d’ametlla + polsim de sal+poma bullida o ratllada.

Amb això es fan boletes i l’espolvoregem amb sèsam. Ho posem al forn 10 minuts. Deliciós.

La mel és millor que  el sucre moreno, però també  també fa pujar la glucèmia molt ràpid. No cal donar-la cada dia i si se’n dóna cal fer-ho a la tarda, en tot cas. La pujada de glucèmia no farà tant mal quan ja han fet exercici i s’ha consumit tot el sucre dels músculs.

Una ingesta molt gran de dolç  fa pujar molt el sucre i dispara  els nivells d’insulina en sang,  això fa disminuir molt ràpid la glicèmia i tornem a tenir gana, i gana de sucre. Quan la glucèmia baixa el cervell no funciona prou bé i estem més irritables.

Seguint aquest principi , cal evitar també les begudes ensucrades per les altes concentracions de sucre i  beure aigua en la seva justa mesura. No cal dos litres diàris. Si tenim una alimentació equilibrada no tindrem molta set. Cal beure quan tenim set.

5)  Cal basar la nostra alimentació en aliments vegetals: menjar una àmplia varietat de grans, cereals no refinats, llegums de tots els tipus, verdures i  fruita de temporada. Cal respectar els cicles de la natura i menjar la fruita quan toca, quan fa calor  la  fruita ajuda a refrescar-nos, a l’hivern no té molt sentit consumir-la.

Es recomana un alt consum de fibra. S’ha constat que el consum de fibres vegetals protegeix de malalties cardiovasculars, diabetes, càncer, malalties pulmonars, digestives i infeccioses.

Les fibres més protectores són les fibres dels cereals principalment, les de  les lleguminoses ho son menys,  i menys també les verdures i les fruites. La fruita no és tan important com la verdura.

Per aprimar-se es recomana arròs integral, és el que porta menys proteïnes. El blat i l’avena i l’espelta porten més proteïnes.

Millor en gra que en forma de farina.

6) La llet materna  és excel·lent pels nadons, un cop superada aquesta etapa la llet   ja no és necessària i no es recomana pel consum de l’adult perquè  provoca inflamació i és excessivament rica en proteïnes.

Els nostres nens estan excessivament ben nodrits i el fet de consumir llet i formatge a diari  pot contribuïr en un augment de l’obesitat infantil.

L’alt contingut de calci en els lactis en justifica el seu consum però cal tenir en compte que els lactis són també mot rics en proteines  i precisament el  consum de proteïnes d’origen animal fa que s’acidifiqui la sang i aleshores es desmineralitzin els ossos. S’ha observat que qui consumeix més carn té més fractures d’ossos.

7) Fer activitat física. 30 minuts diàris és suficient.

8) Evitar aliments excessivament processats, rics en sucres i greixos. Cal cuinar.

9) Utilitzar poca sal i beure poc alcohol

10) Evitar suplements nutricionals durant molt temps. Poden desregular el nostre sistema i produïr els efectes contraris als desitjats.

Adjunto link del programa:

http://www.tv3.cat/videos/4288610/Franco-Berrino-menjar-be-per-viure-millor

*GLUCÈMIA: Concentració de sucre en sang