Carn vermella, carns processades i càncer

Imatge

Tal i com us vaig prometre fa uns dies avui parlaré de la carn vermella i la incidència sobre el cáncer.

Hi ha nombrosos estudis que apunten que el consum de carn vermella i de carn processada (embotits, pernil etc) s’associen a un increment del risc de desenvolupar un càncer colorectal. Per altra banda el pollastre i el peix no incrementen aquest risc, és més el peix podria revertir-ne alguns dels efectes negatius.

De fet una de les recomanacions del  WCRF (Word Cancer Research Fund) per reduïr el risc de càncer és la de menjar menys carn vermella ( vedella, porc i xai) i evitar les carns processades. De fet recomana no excedir-se dels 500 grams (en cuit) per setmana de carn vermella i evitar carns processades com ara el  pernil,  el bacon , el salami, les salsitxes de frankfurt i altres  tipus embotits, que encara són més nocives.

 Hi ha evidencies molt contundents que les carns processades són causa de nombrosos càncers de l’aparell digestiu. Quan la carn es conserva per processos de fumat, curació o salaor o per l’adició de conservants, els carcinògens, com les nitrosamines, són susceptibles de formar-se i aleshores, aquestes substàncies lesionen les cèl·lules del nostre cos i el càncer es desenvolupa amb més facilitat.

 Així mateix cal tenir en compte que la cocció de la carn vermella a altes temperatures afavoreix l’aparició de carcinògens que també ens poden ocasionar problemes a mig-llarg termini.

 Per norma general les persones que mengen més carn tendeixen a menjar menys aliments d’origen  vegetal i per tant es beneficien menys de les seves propietats protectores contra el cáncer.

 Què fer davant aquesta evidència:

 –         Limitar el consum de carn vermella a 1 cop per setmana

         El pollastre i el gall dindi són alternatives molt bones i més lleugeres

         Incorpora més peix blanc a la teva dieta

         Incorpora fruita i vegetals frescos, que com ja saps, són rics en substancies anticancerígenes

         Barreja llegum i cereals, junts conformen una gran font de proteïnes i pot ser una alternativa a la carn.

         Evita les carns procesades

basket-of-vegetables

FONTS:

– Dallas R. English; Robert J. MacInnis; Allison M. Hodge; John L. Hopper; Andrew M. Haydon; Graham G. Giles; Red Meat, Chicken, and Fish Consumption and Risk of Colorectal Cancer; Cancer Epidemiol Biomarkers Prev September 2004 13:15091514.

Word Cancer Research Fund. 

Anuncios

Et falta ferro? Posa-n’hi

En aquest post us vull ampliar la informació sobre les necessitats de ferro i els aliments que ens permeten ingerir-lo.

El cos humà té uns 4 grs de ferro d’aquests, 2,5 grs. formen part de l’hemoglobina dels eritròcits, els encarregats del transport de l’oxigen en sang.

La deficiència de Fe fa baixar el número d’eritròcits i ocasiona el que anomenem una anèmia ferropènica, una de les principals carències nutricionals en els països desenvolupats.

Igual que altres elements químics, la quantitat de ferro absorvida és molt inferior a la que ingerim. De manera general el ferro no hemo, que trobem en aliments d’origen vegetal, s’aobsorveix en una petita proporció (entre un 1 i un 5%) i la forma hemo, d’origen animal s’absorveix en una proporció bastant més elevada, vers el 25%.

L’absorció del Fe es fa a la mucosa intestinal això explica la influència de varis factors sobre la seva biodisponibilitat.

Dels factors que determinen l’absorció del ferro destaquem:

1) Els nivells de ferro del cos. Si hi ha deficiència de ferro s’augmenta l’absorció a nivell intestinal, per contra si els diposits corporals estan saturats tan sols s’absorveix en petites quantitats.

2) Factors alimentaris.

-Les proteïnes d’orígen animal  faciliten l’absorció del ferro hemo  per contra, el calci n’inhibeix l’absorció tot i que de manera poc significativa.

-La vitamina C facilita l’absorció de ferro no hemo, inorgànic. Per aquest motiu quan hom pren una suplementació de ferro se sol  fer acompanyant-la d’un suc de taronja. Així mateix  les proteïnes d’origen animal i l’alcohol, amb moderació, també  en potencien l’absorció.

-Els fitats (presents a les cobertes dels cereals integrals), els oxalats (presents als espinacs i altres vegetals) i el calci en grans quantitats inhibeixen o dificulten l’absorció del ferro inorgànic.

Cal tenir en compte el ferro que conté el rovell de l’ou és no hemo, això vol dir que el percentatge d’absorció a nivell intestinal és relativament baix.

Les necessitats de ferro, de forma general, partint d’una dieta mixta i deixant a part les necessitats específiques, estan entre 10 i 18 mil·ligrams diaris.

Anem repassar els aliments amb més aportació de ferro:

Font. Valors trets del llibre de referència Alimentación y dietetoterapia de la Pilar Cervera de McGraw-Hill. 4a edició.