Nens, consum de llet de vaca i ferro

llet

Un article publicat el 17 de desembre al Diari Oficial de l’Academia Americana de Pediatría (AAP) per un equip de científics de la Universitat de Toronto  (Jonathon L. Maguire et al)  posa de manifest que un consum excessiu de llet de vaca en nens de dos a cinc anys pot afectar els dipòsits de ferro del seu organisme.

L’estudi es va realizar entre 2008 i 2010 a 311 nens d’edats compreses entre 2 i 5 anys. En aquest es van valorar diferents paràmetres com la quantitat de llet de vaca que bebien els nens, els nivells de vitamina D, els suplements de ferro, el temps a l’aire lliure, la pigmentació de la pell, l’índex de massa corporal i l’ús del biberó.

De les conclusions de l’estudi en podem remarcar:

a) Que augmentant el consum de llet de vaca es mantenen els nivells de vitamina D però disminueixen les reserves de ferro del cos

b) La suplementació de de vitamina D a l’hivern és important en nens que tenen la pell més fosca així com  també el temps que estan a l’aire lliure

L’estudi recomana un consum de dues tasses de llet per dia i no més (equivalent a 0,5 l) per tal de conservar els nivells de vitamina D i amb un mínim efecte sobre les reserves de ferro.

Adjunto link de l’article

http://pediatrics.aappublications.org/content/early/2012/12/12/peds.2012-1793.abstract

Del calci, els productes lactis i altres herbes (I)

Avui inicio una sèrie d’escrits en què us vull parlar del calci, els aliments que els contenen, els lactis i tota la mitologia que hi ha al voltant d’aquests.

Comencem parlant del calci el mineral més abundant del cos, d’1 a 1,2kg de mitjana. Del total del calci de l’organisme el 99% es localitza als ossos, l’1% restant circula pels líquids corporals i pels òrgans.

Del calci dipositat als ossos -aquest 99%- n’hi ha una petita proporció que és més intercanviable* i és el que es diposita fàcilment quan n’hi ha excés o es mobilitza quan hi ha un dèficit. La resta molt més abundant és el que està en dipòsit i costa més de mobilitzar.

Entre els factors que afecten l’absorció del calci hi ha: el nivell de Ca ingerit, l’edat, la ingesta de vitamina D i l’estat general de l’equilibri del calci. També hi juguen un paper molt important els factors hormonals, entre els que destaco l’hormona D i la PTH (paratohormona) i els factors dietètics dels que us parlo a continuació:

Els oxalats i els fitats de la dieta disminueixen la proporció del calci disponible ingerit per ser absorvit a nivell intestinal.

-L’acid oxàlic el trobem en quantitats importants als espinacs i en menor proporció a les lleguminoses. Del calci dels espinacs se n’absorbeix tan sols un 5%, per contra el calci present a la llet s’absorbeix en un percentatge del 30 al 35%.

-L’àcid fític present als cereals integrals i altres aliments vegetals és un inhibidor dèbil de l’absorció de calci.

Per contra, a diferència d’altres aliments d’origen vegetal, les brasicàcies (cols, coliflor, brócoli, cols de Brussel·les…) mostren molt bona biodisponibilitat del calci, molt semblant a la de la llet.

El calci absorbit a l’intestí s’incorpora al calci circulant, a partir del qual es captat per la resta d’òrgans i en especial els ossos. Aquesta proporció de calci circulant es mante en equilibri amb el calci ossi intercanviable*. La regulació funciona de la següent manera.

Quan disminueix el calci circulant, s’allibera PTH (paratohormona) i això desencadena:

1)      Augment de l’excreció renal de fosfats, per no disminuir la propoció Ca/P

2)      A través de l’hormona D, afavoreix l’absorció intestinal de Ca.

3)      Augmenta la resorció òssia, és a dir el Ca es despren dels ossos.

4)      Augmenta la reabsorció renal de Ca.

Es consta doncs que a nivell renal també hi ha una estreta regulació dels nivells de calci.

Els factors alimentaris que afecten l’excreció renal són:

–          El sodi ingerit (comparteix amb el calci el sistema de transport renal)

–          El calci ingerit. Depenent de la ingesta s’excreta més o menys.

–          La deficiència o l’excés de proteïnes provoquen descalcificació

El metabolisme de les proteïnes riques en aminoàcids amb sofre que ingerim a través de la carn, peix, ous i llet genera àcids com l’àcid sulfúric i àcid úric. Si l’excés d’àcid es perllonga en el temps el calci ossi es mobilitza per restablir l’equilibri àcid-base del cos i es produeix una descalcificació dels ossos.

Aquesta resorció òssia es pot compensar amb la ingesta de potassi (K) provinent bàsicament de vegetals i fruites.

–          La ingesta de fosfats (procedents de la carn i algunes verdures) disminueixen l’excreció urinària del calci

–          Quant al magnesi s’ha constatat que té un paper determinant en la formació òssia. Regula l’absorció i l’assimilació del calci a través de la PTH. I s’ha observat que una baixa concentració de magnesi en sang reporta en una baixa concentració de calci circulant.

A continuació us passo llistat d’aliments rics en calci que més endavant considerarem específicament.

Tingueu en compte que els requeriments diaris de calci per un adult són de 1000 a 1200 mg/dia.

Font: Alimentación i dietoterapia.Pilar Cervera et al. 4a Edición